Guillermo Fernández de Velasco y Balfé
Guillermo Fernández de Velasco y Balfé (Madrid, 12 de desembre de 1870-29 de gener de 1936)[1][2] va ser un aristòcrata espanyol, XVII duc de Frías.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 desembre 1870  Madrid |
| Mort | 29 gener 1936 (65 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Duc de Frías (1919–1936) |
Nascut a Madrid el 1870, fill del duc de Frías José María Fernández de Velasco y Jaspe i de Victoria Balfé.[2] Primer va obtenir el títol de comte d'Orpesa, per cessió del seu pare. Va ser gentilhome de cambra del rei Alfons XIII i comandant de cavalleria.[3] Va heretar els títols del seu germà Bernardino, mort sense descendència masculina, el 1919.[1] Casat amb Carolina Sforza-Cesarini a París el 14 de gener de 1904,[2] va viure a Itàlia durant molts anys. Quan va quedar vidu va tornar a Espanya, on va passar a viure a Madrid amb la seva germana, la comtessa de Fuensalida.[1] Va morir el gener de 1936 després d'una llarga malaltia.[1] El va succeir el seu fill José Fernández de Velasco y Sforza.[2]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Muerte del duque de Frías». ABC, 30-01-1936.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Guillermo Fernández de Velasco Balfe» (en castellà). Fundación Casa Ducal de Medinaceli. [Consulta: 26 febrer 2020].
- ↑ Soler Salcedo, Juan Miguel. Nobleza española (en castellà). Madrid: Visión Libros, 2008, p. 228.