Guitarró
El guitarró és un instrument de corda amb forma de guitarra però de caixa petita.[1]
| Tipus | instrument de corda  |
|---|---|
| Originari de | península Ibèrica |
S'utilitza en la música tradicional de les zones de l'est d'Espanya: des de Múrcia fins a les Terres de l'Ebre i des de l'Aragó fins a les Illes Balears. La construcció i comercialització d'aquest instrument és escassa. Normalment es fa de forma artesanal i per encàrrec, cosa que encareix el producte o bé el construeixen els aprenents.[2] És costum utilitzar-lo només d'acompanyament.[3]
Actualment gràcies a l'interès dels intèrprets dels grups més representatius de la nostra terra, el guitarró mereix el reconeixement de ser considerat el seu estudi com a assignatura en el Conservatori Superior de Música de les Illes Balears.[4]
País Valencià
modificaTradicionalment, al País Valencià es distingeixen dos tipus de guitarrons.[3] El guitarró mascle i el guitarró femella. La diferència fonamental entre els dos és la longitud del mànec. Mentre el mascle sol tenir una longitud que pot contenir uns 16 o 17 trasts, el guitarró femella només en té uns 9.
Afinació
modificaComençant per la primera corda, l'afinació del guitarrò valencià és:[3]
- Mascle: fa - do - la♭ - mi♭ - si♭
- Femella: la - mi - do - sol - re
Menorca
modificaEl guitarró menorquí, de dimensions menors a les d'una guitarra, i molt similar al guitarrillo castellà i, de vegades, anomenat o confós amb el tiple, forma part de les agrupacions de música tradicional de Menorca, però no se sap amb certesa quan es va introduir a l'illa, ni si va ser per inventiva pròpia o a força de copiar el guitarrillo o altres instruments similars. Lutiers com Francesc Capó, conegut com en Xec sa mosca, de qui es conserven uns quants guitarrons dels més antics que es coneixen. I altres noms com Ramon Castelló o Sebastià Moll.[5] La mida és més gran que la del tiple menorquí, i per tant té una sonoritat més greu, amb una caixa de ressonància amb forma de vuit i més ampla, i de fons pla. El mànec també té mides de llarg i ample majors que les del tiple.[6]
Utilitzat sobretot a Ciutadella, sobretot per acompanyar jotes i fandangos, va estar a punt de perdre's perquè no sorgien nous constructors ni sonadors.[5]
Referències
modifica- ↑ «guitarró m.». Diccionari descriptiu de la llengua catalana. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 15 febrer 2019].
- ↑ «"Hemos creado ´guitarrons´ con su propia personalidad"» (en castellà). Diario de Mallorca, 13-12-2008. [Consulta: 31 març 2019].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Lorente Sousa, Victoria «FUNCIÓN RÍTMICO-MELÓDICA DEL GUITARRÓ EN EL ACOMPAÑAMIENTO DEL CANT D'ESTIL». Sinfonía Virtual, 17, Octubre 2010 [Consulta: 23 gener 2019].
- ↑ «BOIB Núm 169 - 10 / novembre / 2005» p. 18. [Consulta: 31 març 2019].
- ↑ 5,0 5,1 «El guitarró i el tiple menorquins». Revista Caramella.
- ↑ Moll Seguí, M. Antònia. Folklore musical de Ciutadella. Ciutadella: Al·lés Cardona, DL 1994, p. 33.
Enllaços externs
modifica