Guiu I de Clarmont
Guiu I de Clarmont fou vescomte d'Alvèrnia, successor del seu germà Robert III de Clarmont, mort sense fills; va pujar al govern no gaire després de la mort del duc d'Aquitània Guillem III Cap d'Estopa el 963. Un cert buit de poder a Aquitània hauria incitat a Guiu a proclamar-se comte d'Alvèrnia. Apareix esmentat com « per la gràcia de Dèu vescomte de la ciutat d'Alvèrnia» en una donació que va fer a l'abadia de Cluny vers 980,[1] però en diverses cartes posteriors apareix ja citat com a comte o príncep d'Alvèrnia.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle X  |
| Mort | valor desconegut |
| Altres | |
| Títol | Comte d'Alvèrnia (979–989) |
| Cònjuge | Ausende |
| Pares | Robert II de Clarmont i Ingelberga |
| Germans | Robert III de Clarmont Guillem de Clarmont |
S'hauria casat amb Aucelenda o Ausenda de la que no va tenir fills. Va morir vers el 989 i el va succeir el seu germà Guillem de Clarmont. La data de la seva mort fou objecte de discussió: se sap que el 985 va atacar la ciutat de Mende, una de les residències dels comtes del Gavaldà; Aldebert III del Tournel, bisbe del Gavaldà del segle xii narra la seva derrota i mort d'un cop de llança davant les portes de la ciutat.[2]
Notes
modifica- ↑ Segons Bernard A., Bruel A., Recueil des chartes de l'abbaye de Cluny, volum 2 : 954-987, París, Imprimerie nationale, 1880 (Collection de documents inédits sur l'histoire de France. Première série, Histoire politique), pàg. 574-575, n° 1525. La carte, portant el nom de la seva esposa, data de maig del 980.
- ↑ Les miracles de Saint-Privat, suivis des opuscules d'Aldebert III évêque de Mende, Clovis Brunel, París, 1912
Bibliografia
modifica- A.-G. Manry, Histoire d'Auvergne.
- Père Anselme, d'après du Bouchet, Tables de l'origine des comtes héréditaires d'Auvergne.