Gundulf de Provença

Gundulf o Gondulf (mort probablement el 591) fou un duc austrasià, Patrici de Provença de 581 a 583, després bisbe de metz el 591.

Infotaula de personaGundulf de Provença
Nom original(la) Gundulfus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement485 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Bisbe
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Gregori de Tours en la seva Història dels Francs, explica que Khildebert va enviar a Marsella a Gondulf home de naixement senatorial, que de domèstic havia estat nomenat duc. Com no gosava travessar el regne de Guntram, va venir a Tours. Gregori el va rebre amb amistat i el va reconèixer com un oncle matern de la seva mare. En aquesta època una part de Provença formava part de les possessions de l'Austràsia, fins a 575 quan el rei Khildebert II fou obligat de cedir una part de la ciutat de Marsella al seu oncle Guntram a canvi de la seva protecció contra la Nèustria. És aquesta situació que justifica la tramesa de Gundulf a Marsella, per tal de vigilar els interessos del rei austrasià.[1]

Fortunat, en la seva Vita Radegundis, esmenta un Gundulf escollit bisbe de Metz el 591, però tot seguit ja apareix Agilulf al seu lloc com a nou bisbe. Aquest Gundulf, no pot ser idèntic a Gundulf, bisbe de Tongres de 600 a 607, i és probablement l'antic patrici de Provença, i Settipani considera que fou elegit al final de la seva vida i va morir poc després de la seva elecció.[2][3]

Gregori de Tours afirma que Gundulf era l'oncle matern de la seva mare. En el llibre V de la seva història, atribueix el mateix parentiu a sant Nicet, bisbe de Lió:

« Tan aviat com Pere va haver sentit aquesta acusació, va portar la seva causa davant el bisbe sant Nicet, oncle de la meva mare, i va anar a Lió »

amb la precisió que:

« Armentala, la seva mare, era filla d'una germana de sant Nicet »

En la Vita de sant Nicet, Gregori de Tour dona els pares d'aquest sant, que són igualment els de Gundulf: Florentí, bisbe de Ginebra el 513 i Artèmia.[4]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Florentí
bisbe de Ginebra
(513)
 
Artèmia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Munderic
(† 532)
pretendent austrasià
 
 
 
NN
 
Gundulf
(† 591)
patrici de Provença
 
NN
 
sant Nicet
(† 573)
bisbe de Lió
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Gundulf
(† 607)
bisbe de Tongres
 
Bodogisel
(† 585)
duc i patrici
 
 
 
 
 
 
Armentala
x Florenci
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Gregori
(† 594)
bisbe de Tours

Notes i referències modifica

  1. Settipani, 2000, pàg. 207.
  2. Settipani, 2000, pàgs. 207 i 229.
  3. Settipani, 1989, pàg. 97.
  4. Settipani, 1989, pàgs. 111-112.

Bibliografia modifica

  • Christian Settipani, Les Ancêtres de Charlemagne, París, 1989, (ISBN 2-906483-28-1)
  • Christian Settipani, « L'apport de l'onomastique dans l'étude des généalogies carolingiennes », a Onomastique et Parenté dans l'Occident médiéval, Oxford, Prosopographica et genealogica, 2000, (ISBN 1-900934-01-9)