Obre el menú principal

Gunnera és un gènere de plantes herbàcies, algunes d'elles són gegantines. Aquest gènere de vegades es considera com monotípic dins la família Gunneraceae. Són plantes natives d'Amèrica del Sud, Austràlia, Nova Zelanda, Papuàsia, Hawaii, illes del sud-est asiàtic, Àfrica i Madagascar.[1]

Infotaula d'ésser viuGunnera
Gunnera tinctoria 2.jpg
Gunnera tinctoria a San Francisco Botanical Garden al Strybing Arboretum
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreGunnerales
FamíliaGunneraceae
GènereGunnera
L.
Tipus taxonòmic Gunnera perpensa Tradueix
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
Modifica les dades a Wikidata

Té unes 40-50 espècies. La de fulles més grosses (1,5 a 2 m) és Gunnera manicata, nativa de Serra do Mar al Brasil.

Gunnera manicata Devon, Anglaterra
Gunnera insignis Costa Rica

Aquest gènere rep el seu nom en honor del botànic noruec Johann Ernst Gunnerus.

Espècies[1]Modifica

  1. Gunnera aequatoriensis - Equador
  2. Gunnera albocarpa - Nova Zelanda
  3. Gunnera annae - Perú, Bolívia
  4. Gunnera antioquensis L.E.Mora - Colòmbia
  5. Gunnera apiculata - Bolivia, Argentina
  6. Gunnera arenaria - New Zealand
  7. Gunnera atropurpurea - Colombia, Ecuador
  8. Gunnera berteroi - Bolivia, Argentina, Chile
  9. Gunnera bogotana - Colombia
  10. Gunnera bolivari - Peru, Ecuador
  11. Gunnera bracteata - Illa Robinson Crusoe a Xile
  12. Gunnera brephogea - Colombia, Ecuador, Peru
  13. Gunnera caucana - Colombia
  14. Gunnera colombiana - Colombia, Ecuador
  15. Gunnera cordifolia - Tasmània
  16. Gunnera cuatrecasasii - Colombia
  17. Gunnera densiflora - New Zealand
  18. Gunnera dentata - New Zealand
  19. Gunnera diazii - Colombia
  20. Gunnera flavida - New Zealand
  21. Gunnera garciae-barrigae - Colombia
  22. Gunnera hamiltonii - New Zealand
  23. Gunnera hernandezii - Colombia
  24. Gunnera herteri Osten - Uruguay, S Brazil
  25. Gunnera insignis - Panama, Nicaragua, Costa Rica
  26. Gunnera kauaiensis - Kauai a Hawaii
  27. Gunnera killipiana - Chiapas, Guatemala, Honduras
  28. Gunnera lobata - Tierra del Fuego
  29. Gunnera lozanoi - Colòmbia
  30. Gunnera macrophylla - Papuasia, Indonèsia, Filipines
  31. Gunnera magellanica - W + S d'Amèrica del Sud, Illes Malvines.
  32. Gunnera magnifica - Colombia
  33. Gunnera manicata - S Brasil
  34. Gunnera margaretae - Peru, Bolivia
  35. Gunnera masafuerae - Alejandro Selkirk Island (Isla Mas Afuera) a Xile
  36. Gunnera mexicana - Veracruz, Chiapas
  37. Gunnera mixta - New Zealand
  38. Gunnera monoica - New Zealand incl Chatham Islands
  39. Gunnera morae - Colombia
  40. Gunnera peltata - Robinson Crusoe Island in Chile
  41. Gunnera perpensa - Africa, Madagascar
  42. Gunnera peruviana - Ecuador, Peru
  43. Gunnera petaloidea - Hawaii
  44. Gunnera pilosa - Peru, Bolivia, Ecuador
  45. Gunnera pittieriana - Venezuela
  46. Gunnera prorepens- New Zealand
  47. Gunnera quitoensis - Ecuador
  48. Gunnera reniformis - New Guinea
  49. Gunnera saint-johnii - Colombia
  50. Gunnera sanctae-marthae - Colombia
  51. Gunnera schindleri - Bolivia, Argentina
  52. Gunnera schultesii - Colombia
  53. Gunnera silvioana - Ecuador, Colombia
  54. Gunnera steyermarkii - Venezuela
  55. Gunnera strigosa- New Zealand
  56. Gunnera tacueyana - Colombia
  57. Gunnera tajumbina - Ecuador, Colombia
  58. Gunnera talamancana - Costa Rica, Panama
  59. Gunnera tamanensis - Colombia
  60. Gunnera tayrona - Colombia
  61. Gunnera tinctoria - Chile, Argentina
  62. Gunnera venezolana - Venezuela

Simbiosi amb cianobacterisModifica

En la natura, totes les espècies de Gunnera formen simbiosi intracel·lular amb els bacteris fixadors de nitrogen cyanobacteria, exclusivament amb Nostoc punctiforme.[2] Aquesta interacció intracel·lular és única entre les plantes amb flors.

UsosModifica

Les tiges de G. tinctoria (nalcas), delsud de Xile i Argentina són comestibles. A Xile són l'ingredient principal del plat trdicional anomenat curanto.

Gunnera perpensa es fa servir en la medicina tradicional africana.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Kew World Checklist of Selected Plant Families
  2. Bergman, B.; Johansson, C.; Soderback, E. «The Nostoc-Gunnera symbiosis». New Phytologist, 122, 3, 1992, pàg. 379. DOI: 10.1111/j.1469-8137.1992.tb00067.x.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gunnera