Gunvor Nelson
Gunvor Nelson és una directora de cinema sueca. Va néixer a Suècia, però va deixar el seu país natal a mitjan anys cinquanta per estudiar als Estats Units. El 1965, quan va fer la seva primera pel·lícula amb Dorothy Wiley (Schmeerguntz), molt poques dones eren reconegudes com a cineastes independents, per bé que Brakhage, Anger, Warhol i molts altres autors masculins ja fossin aclamats pel seu treball. Les seves imatges, ambigües i poètiques, parlen dels somnis, de la infantesa, de la memòria, de la idea de la casa o pàtria i dels seus desplaçaments, de l'envelliment, de la mort, de les dificultats de comunicació entre generacions, de l'ús o el mal ús del cos femení. Les seves representacions de la dona mai no són obertament polítiques, però tampoc simplistes (sovint exploren la sensualitat i l'erotisme i critiquen la representació de les dones en la societat), encara que Nelson nega expressament que el seu art sigui feminista.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1931 (92/93 anys) Estocolm (Suècia) |
Dades personals | |
Formació | Mills College |
Activitat | |
Ocupació | directora de cinema, directora de fotografia |
Representada per | Light Cone |
Premis
| |
Nelson manipula el material per mitjà de sobreimpressions, collages, pintures, dibuixos… d'una manera subjectiva, de vegades obertament emocional i expressiva, de vegades contemplativa i serena. Els efectes del llenguatge i del so sobre la imatge mòbil realcen l'estètica onírica de les seves pel·lícules. La seva fascinació per la representació dels materials potser es deu a la seva formació artística com a pintora. Nelson transforma la filmació visualment mitjançant la pintura i l'animació i després edita la imatge i el so amb molta cura. També sol disposar diverses coreografies sonores superposades, que influeixen en la percepció de la imatge.[1]
Referències
modifica- ↑ «Gunvor Nelson». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 4 abril 2016].