Guo Lanying
Guo Lanying (xinès simplificat: 郭兰英, pinyin: Guō Lányīng; Pingyao, Shanxi, desembre de 1929) és una famosa soprano d'òpera xinesa, coneguda per cantar cançons patriòtiques com "Nanniwan" (1943), i la cançó de la pel·lícula Shangganlin, "Wo de Guojia" (1956).
 Guo Lanying, a Renmin Huabao. (1964)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r desembre 1929 (94 anys) Pingyao (RP Xina) |
| Membre de l'Assemblea Popular Nacional | |
| Legislatura: sisena legislatura de l'Assemblea Popular Nacional de la Xina, cinquena legislatura de l'Assemblea Popular Nacional de la Xina, tercera legislatura de l'Assemblea Popular Nacional de la Xina, segona legislatura de l'Assemblea Popular Nacional de la Xina, primera legislatura de l'Assemblea Popular Nacional de la Xina | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Renmin de la Xina |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant, política |
| Partit | Partit Comunista Xinès |
| Veu | Soprano |
| Instrument | Veu |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Premis | |
| |
Va nàixer en una família pobra a Pingyao, al centre de Shanxi, i va començar a estudiar Shanxi bangzi, una forma d'òpera local, als sis anys.[1] Va actuar amb la companyia de teatre local a Taiyuan, la capital provincial, als 11 anys.[1]
A la dècada del 1940, es va especialitzar en òpera a la North China United University, i va actuar amb el grup de cançons i dansa de la universitat. Amb el grup, va interpretar molts drames de dansa.[1]
Després de la revolució xinesa, Guo es va convertir en l'intèrpret principal del Teatre de la Cançó i la Dansa del Conservatori Central de Música, l'Òpera Experimental Central i l'Òpera de la Xina. Va interpretar els papers principals en moltes òperes noves, com La xica dels cabells blancs i El casament de la jove Er Hei.[1] A la dècada del 1960 va aparèixer a la pel·lícula L'Orient és roig.[2]
Juntament amb la cantant Wang Kun, va ser membre de la primera generació d'artistes xinesos que es van formar a l'estranger. Va visitar la Unió Soviètica, Romania, Polònia, Txecoslovàquia, Iugoslàvia, Itàlia, Japó i altres nacions.[1]
Guo es va jubilar el 1982 i va continuar ensenyant al Conservatori de Música de la Xina de Pequín.[1] El 1986 va establir l'Escola d'Art Guo Lanying a Guangdong.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Song, Yuwu. Biographical Dictionary of the People's Republic of China. McFarland, 2014-01-10, p. 106-107. ISBN 978-1-4766-0298-1.
- ↑ Sleeman, E.. The International Who's Who of Women 2002. Taylor & Francis Group, 2001, p. 224. ISBN 9781857431223.