Viquipèdia

Guochao

Guochao (xinès simplificat: 国潮, pinyin: Guó cháo, literalment 'Tendència nacional'), així com l'anglicisme China-chic,[1][2] defineixen la moda sorgida a la República Popular de la Xina, consistent en productes de consum o moda que tenen elements específics de la cultura xinesa i n'incorpora alguns elements populars, o converteix la cultura tradicional local en un element present a la moda popular.[3][4]

Infotaula d'organitzacióGuochao
Dades
Tipusdefinició
concepte Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Part deeconomia de la República Popular de la Xina Modifica el valor a Wikidata

Tot i que és difícil de quantificar el seu l'impacte econòmic, s'estimava que les compres motivades pel Guochao generaven 35.000 milions de yuans anuals durant la primera meitat de la dècada del 2020.[5] Pel que fa a les demografies, el 70% dels nascuts a la dècada del 1990 prefereixen marques xineses, així com el 80% dels nascuts posteriorment.[6]

És una tendència que afecta, sobretot, al sector de la moda,[5] però també al de la tecnologia,[5] productes d'alimentació o consum,[7] i fins i tot a indústries culturals com el cinema d'animació.[8] Com a conseqüència, moltes marques estrangeres han realitzat edicions especials amb motius i temàtiques xineses,[9] sovint en dates importants com l'Any Nou Xinés.[6][7]

Desenvolupament

modifica

Es tracta també d'un moviment originat entre la generació Z xinesa,[10] que consideraria que els productes realitzats al país tenen el potencial de liderar processos d'innovació.[11]

Es considera que una desfilada de la marca Li Ning a la New York Fashion Week del 2018 va donar popularitat al moviment,[6][12][10] arran de la bona acollida que tingué entre la premsa local la presentació de la col·lecció Wu Dao, inspirada en el taoïsme.[11] Amb el sorgiment del moviment, Li Ning i la marca homònima han sigut considerats abanderats de la filosofia, i considerats el far de la producció domèstica,[13][14] un slogan sorgit a internet pels seguidors del Guochao.[15] Altres marques afectades pel fenomen inclouen productes retro o vintage de consum habitual a la República Popular de la Xina a la dècada del 1980 o abans,[9] com Meihua,[16][17] Feiyue,[18][10] o Warrior.[19][10]

Hi ha tendències anteriors al 2018 que expliquen el fenomen, com el nacionalisme xinés;[10][6][13] els esforços de Shan Jixiang, curador al Museu del Palau de Beijing, en difondre la cultura xinesa;[10] i el programa de televisió del 2016 Mestres de la Ciutat Prohibida.[10] Tot i l'origen anterior, seria arran de la pandèmia de la Covid-19 que el moviment va agafar força.[11]

Referències

modifica
  1. ↑ «Exploring China chic with young artists». BBC.
  2. ↑ Nan, Zhang. «China Chic, youths’ choice for the future - Global Times». [Consulta: 17 setembre 2024].
  3. ↑ «国潮3.0时代 国货火起来背后的秘密». 新华网. Arxivat de l'original el 2021-07-10. [Consulta: 10 juliol 2021].
  4. ↑ «文化观察|传统底子上绽放创新之花_山东新闻_大众网». sd.dzwww.com. Arxivat de l'original el 2021-07-10. [Consulta: 10 juliol 2021].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «‘China first’: qué es Guochao y cómo puede sacudir el mercado de la moda». Modaes. [Consulta: 13 maig 2023].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Becker, Antoaneta. «Are Gen Z Chinese consumers getting tired of the guochao trend?» (en anglès britànic), 16-05-2022. [Consulta: 13 maig 2023].
  7. ↑ 7,0 7,1 马清. «Brands up guochao to attract young consumers». China Daily. [Consulta: 13 maig 2023].
  8. ↑ Villén Higueras, Sergio Jesús; Ma, Xinjie. «GUOCHAO. Una perspectiva desde la animación china». A: Unidos por la comunicación: Libro de Actas del Congreso Internacional Latina de Comunicación Social 2020 (tesi), 2020, p. 335. 
  9. ↑ 9,0 9,1 «China: The many lives of the slash generation | UNESCO» (en anglès). [Consulta: 13 maig 2023].[Enllaç no actiu]
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 «Renaissance of ‘Made in China’». China Daily Hong Kong, 19-04-2021. [Consulta: 13 maig 2023].
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 YE, Kel. «What is ‘Guochao’ this emerging trend in China?» (en anglès americà), 06-04-2022. [Consulta: 13 maig 2023].
  12. ↑ «Chinese Gen Z favour ‘China chic’ over Western brands». South China Morning Post, 08-04-2022. [Consulta: 13 maig 2023].
  13. ↑ 13,0 13,1 «'Nationalist consumption' boosts Chinese fashion industry». Nikkei Asia. [Consulta: 13 maig 2023].
  14. ↑ Team, Dao. «Guochao pioneer Li-Ning embroiled in nationalism controversy» (en anglès americà), 20-10-2022. [Consulta: 13 maig 2023].
  15. ↑ Youssef, Elhaoussine; Lulu, Wang. Cases on Social Justice in China and Perspectives on Chinese Brands (en anglès). IGI Global, 2023-01-23. ISBN 978-1-6684-4957-8. 
  16. ↑ «时尚30年话题：国货热何以击败外国大牌依赖症». 新浪. Arxivat de l'original el 2021-10-22. [Consulta: 14 octubre 2021].
  17. ↑ «国潮鼻祖：梅花牌的前世今生». 搜狐. [Consulta: 13 octubre 2021].
  18. ↑ «四个“飞跃”，史上最烧脑的国潮品牌故事_澎湃号·湃客_澎湃新闻-The Paper». [Consulta: 13 maig 2023].
  19. ↑ «国潮回力、飞跃逐渐形成新一代审美潮流». [Consulta: 13 maig 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Guochao&oldid=33951440»