Guptes Posteriors
La dinastia Gupta Posterior o Tardana fou una dinastia que va governar la regió de Magadha a l'Índia oriental entre els segles VI i VII. El Guptes Posteriors van succeir a l'Imperi Gupta com a governants de Magadha, però no hi ha cap evidència que connecti les dues dinasties; semblen ser dues famílies distintes.[1] Els Guptes Posteriors són anomenats així pels noms dels seus governants que acabaven amb el sufix "-gupta", el qual podrien haver-hi adoptat per reivindicar-se a si mateixos com els successors legítims de l'imperi Gupta.[2]
| ||||
|
| ||||
 Regne Gupta Posterior al seu zenit vers 590, i els seus veïns | ||||
| Informació | ||||
|---|---|---|---|---|
| Capital | Maghada | |||
| Període històric | ||||
| Establiment | 490 | |||
| Dissolució | 750 | |||
| Política | ||||
| Forma de govern | monarquia | |||
Història modifica
Després de la decadència de l'Imperi Gupta, els Guptes Posteriors els van succeir com a governants de Magadha.[1] La filla del fundador de la dinastia, Krishnagupta, s'hauria casat amb el príncep Adityavarman de la dinastia Maukhari. Segons la inscripció d'Apshad, el net de Krishnagupta, Jivitagupta, va dur a terme expedicions militars a la regió del Himalaia i al sud-oest de Bengala.[3]
Durant el regnat del fill de Jivitagupta, Kumaragupta, la dinastia va desenvolupar una rivalitat amb els Maukharis. Kumaragupta va derrotar el rei Maukhari Ishanavarman el 554; va morir a Prayaga. El seu fill Damodaragupta va patir algunes derrotes enfront dels Maukharis.[3]
El fill de Damodaragupta, Mahasenagupta, es va aliar amb la dinastia Pushyabhuti (o Vardhana). La seva germana es va casar amb el rei Pushyabhuti Adityavardhana. Va envair Kamarupa i va derrotar a Susthita Varman.[3] Però subsegüentment va fer front a tres invasors: el rei Maukhari Sharva-varman, el rei de Kamarupa Supratishthita-varman, i el rei tibetà Srong Tsan. El seu vassall Shashanka el va abandonar (i més tard va establir el regne independent de Gauda). Sota aquestes circumstàncies, Mahasena-gupta es va veure obligat a fugir de Magadha, i es va refugiar a Malwa. Poc després el rei Pushyabhuti Harxa va restaurar el govern dels Guptes Posteriors a Magadha, i van governar com a vassalls de Harxa.[1]
Després de la mort de Harxa el rei Gupta Adityasena esdevingué el governant sobirà d'un gran regne gran que s'estenia del Ganges al nord fins a Chhota Nagpur al sud i del riu Gomati a l'est a la badia de Bengala a l'oest.[4] Tanmateix, va ser derrotat pels Txalukies.[4]
Jivitagupta II, el darrer governant conegut de la dinastia fou derrotat per Yashovarman de Kanauj.[5]
Governants modifica
- Nrpa Shri Krishna-gupta (Kṛṣṇagupta), r. c. 490-505 CE
- Deva Shri Harsha-gupta (Harṣagupta), r. c. 505-525 CE
- Shri Jivita-gupta Jo, r. c. 525-550 CE
- Shri Kumara-gupta, r. c. 550-560 CE
- Shri Damodara-gupta, r. c. 560-562 CE
- Shri Mahasena-gupta, r. c. 562-601 CE
- Shri Madhava-gupta, r. c. 601-655 CE (Reina: Shrimati)
- Maharajadhiraja Aditya-sena, r. c. 655-680 CE (Reina: Konadevi)
- Maharajadhiraja Deva-gupta, r. c. 680-700 CE (Reina: Kamaladevi)
- Maharajadhiraja Vishnu-gupta (Viṣnugupta) (Reina: Ijjadevi)
- Maharajadhiraja Jivita-gupta II
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Karl J. Schmidt, 2015, p. 26.
- ↑ Sailendra Nath Sen, 1999, p. 246.
- ↑ 3,0 3,1 Sailendra Nath Sen, 1999, p. 247.
- ↑ Alain Daniélou, 2003, p. 151.
- ↑ Sailendra Nath Sen, 1999, p. 248.
Bibliografia modifica
- Alain Daniélou. A Brief History of India. Inner Traditions / Bear & Co, 2003. ISBN 978-1-59477-794-3.
- Hans Bakker. The World of the Skandapurāṇa. BRILL, 2014. ISBN 978-90-04-27714-4.
- Karl J. Schmidt. An Atlas and Survey of South Asian History. Routledge, 2015. ISBN 9781317476818.
- Ronald M. Davidson. Indian Esoteric Buddhism: A Social History of the Tantric Movement. Columbia University Press, 2012. ISBN 9780231501026.
- Sailendra Nath Sen. Ancient Indian History and Civilization. New Age, 1999. ISBN 9788122411980.