En l'antiga religió amaziga, Gurzil o Agurzil era el déu del tro,[1][2] una divinitat guerrera representada per un cap de brau. Hauria nascut de la unió del déu Amon i una vaca.[3]

Infotaula personatgeGurzil
Tipusdeïtat de la guerra Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiamitologia amaziga Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Altres
Dominiguerra Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

En els seus combats amb els romans d'Orient, els laguatans, una antiga tribu amaziga, abans d'iniciar-se el combat, llençaven un brau contra els seus adversaris, perquè la lluita els fos favorable.[4] Al segle vi, el poeta Corip esmenta que Ierna, aleshores cap d'aquesta tribu amaziga i també gran sacerdot del déu Gurzil, utilitza aquesta pràctica en la seva guerra contra els romans d'Orient i envia contra les tropes enemigues un brau.[5][6] Després de la seva desfeta l'any 547, Ierna hauria fugit amb la imatge sagrada de Gurzil, però fou capturat i mort i la imatge destruïda.[7]

Entre els austurians, llur cap complia també la funció de gran sacerdot de Gurzil, que n'era el seu déu principal.[8]

Tot i que no és clar, alguns autors com M'hamed Hassine Fantar interpreten l'ídol que, segons al-Malikí, duia la Kàhina en la seva lluita contra els invasors àrabs musulmans, com un darrer esment d'una imatge del déu Gurzil.[5]

Entre les ruïnes de Gerisa, a Líbia, s'ha conservat un temple que podria haver estat dedicat a Gurzil. De fet, el nom de la ciutat també hi podria estar relacionat.[9]

En 1846 es descobrir una inscripció neopúnica a Leptis Magna que esmentava Gurzil, precedit del nom de Saturn, la qual cosa indica la importància que tindria aquesta divinitat.[10]

Referències

modifica
  1. Saint-Priest, Ange de. Encyclopédie du dix-neuvième siècle: répertoire universel des sciences, des lettres et des arts avec la biographie de tous les hommes célèbres (en francès), 1846. 
  2. Migne, Jacques-Paul. Encyclopédie théologique: ou, Serie de dictionnaires sur toutes les parties de la science religieuse ... t. 1-50, 1844-1862; nouv, ser. t. 1-52, 1851-1866; 3e ser (en francès), 1838. 
  3. Gabriel, Camps «Qui sont les Dii mauri ?». Antiquités africaines, 26, 1, 1990, pàg. 131–153. DOI: 10.3406/antaf.1990.1172 [Consulta: 31 maig 2019].
  4. Camps, 2011.
  5. 5,0 5,1 Modéran, Yves. «Kahena (Al-Kâhina)». A: Encyclopédie Berbère (en (francès)). 27, 2005, p. 4102-4111. 
  6. Corip, V, v.23-25.
  7. John Morris, Arnold Hugh Martin Jones, John Robert: The Prosopography of the Later Roman Empire p. 612
  8. Corip, II, v.109.
  9. René Basset. «Recherches Sur La Religion Des Berberes». Revue de L'Histoire des Religions, 1910. [Consulta: 3 octubre 2011].
  10. Elmayer (A.F.), The libyan god Gurzil in a neo-punic inscription from Tripolitania. Libyan studies, t. 13, 1982, p. 49-50.