Gymel

Gymel o Gemell és una forma musical clàssica de l'Edat Mitjana (S. XV).

El seu inici prové de la música polifònica anglesa i els manuscrits més antics trobats pertanyen a l'any 1490. La primera font anglesa que trobem, on apareix Gymel, és un llibre anomenat Eton, escrit entre el 1497 i el 1502. És molt probable que s'hagin perdut manuscrits perquè durant l'any 1530 en varen desaparèixer molts a conseqüència de la destrucció dels monestirs per ordre del rei Enrique VIII.

El terme Gymel té una derivació etimològica procedent de la paraula llatina “gemellus” que significa bessó. Es coneix que Gymel es l'anglès de “cantus gemellus” que significa en termes musicals duplicitat d'harmonia.

Descripció

Aquesta forma musical va suposar un gran avanç per a la música, ja que fins poc abans es cantava en tan sols una sola línia melòdica. El Gymel consisteix normalment en separar la veu més aguda, per un moment, per després cantar diferents melodies. Aquestes veus addicionals es diferencien entre elles rebent els noms de Gimel i Alius Gimel. No necessàriament la melodia ha de començar i acabar amb uníson, ja que qualsevol veu es pot dividir i a vegades inclús dues veus per formar un altre Gymel i així després formar un contrapunt amb una o més parts. En els manuscrits podem veure escrit el terme “Semell” o “Semellum”, que fa referència a què hi ha un màxim de dos cantants per cada línia melòdica.

No obstant, es pot dir que aquest tipus de Gymel no és més que un Fauxbourdon amb dues parts en lloc de tres.

Gymel i Fauxbourdon

Cal distingir entre el Gymel i el Fauxbourdon, ja que es pot crear confusió perquè tots dos són un contrapunt improvisat. La diferència que hi ha entre els dos és la intervàl·lica. Els compositors varen voler experimentar en distints colors i textures vocals i els cors varen augmentar fins a formar l'equilibri vocal desitjat. Aquests fets varen contribuir a què el Gymel cobrés una gran importància.

Compositors

Va haver molts de compositors que varen usar aquest terme i tenim constància d'alguns d'ells com són: John Dunstaple, William Cornysh, Richard Davy, John Browne i (molt més tard) tant Thomas Tallis com Robert Parsons, Coral Eton i el Caius Choirbook.

Repertori

· Vilgo Salvavit Hominem, London, British Library, Sloane 1210, fulla 139v-140r

·  Gymel gimel gemell gemmel: Ex.1 Gymel passage, Banaster: O Maria et Elizabeth

· Veiem passatges de travessar tercers en dos conductes anglesos. El primer és 'Redit atas aurea', publicat pel professor Handschin a A. Beispielsammlung zur Musikgeschichte d'Einstein (quarta edició). El segon és "Adjuva nos deus" de finals del segle xii o principis del segle xiii publicat al Musical Times, agost de 1933, pàg. 702, també pel professor Handschin. Wooldridge dona un tercer exemple a la O.H.M., Vol. Jo, pàg. 146 (segona edició), amb el conducte 'Pater noster ", el final de la qual té alguns passatges notables de tercers i també una certa quantitat d'imitació rítmica i melòdica com així com l'intercanvi de peces ('Stimmtausch').

Bibliografia

• H.SANDERS "Gymel Ernest” Article publicat a New Grove Dictionary of Music and Musicioans. Publicat i impressió: 20 Gerner 2001. Consultat dia 1 de febrer 2018

{{format ref}} http://www.oxfordmusiconline.com/grovemusic/view/10.1093/gmo/9781561592630.001.0001/omo-9781561592630-e-0000012086?rskey=oE7IpB&result=1

• HUGHES, Andrew “Guilielmus Monachus” Article publicat a New Grove Dictionary of Music and Musicioans. Publicat i impressió dia 20 de Gener 2001. Consultat dia 1 de febrer del 2018.

{{format ref}} http://www.oxfordmusiconline.com/grovemusic/view/10.1093/gmo/9781561592630.001.0001/omo-9781561592630-e-0000011988?rskey=oE7IpB&result=8

• M.BUKOFZER "Music & Letters" Llibre publicat a Oxford University Press per: Any 1935 Editorial JSTOR {{format ref}} http://www.jstor.org/stable/727343