Hípica als Jocs Olímpics d'estiu de 1900

Als Jocs Olímpics d'Estiu de 1900 es disputaren 5 proves d'hípica.

Infotaula de competició esportivaHípica als Jocs Olímpics d'estiu de 1900
Épreuve-chevaux-de-selle-concours-hippique-international-JO1900.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusdisciplina esportiva olímpica Modifica el valor a Wikidata
Esportesports eqüestres Modifica el valor a Wikidata
Part deJocs Olímpics d'Estiu de 1900 Modifica el valor a Wikidata
Conté
Nombre participants58 Modifica el valor a Wikidata
Lloc i data
Lloc7è districte de París Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
Data1900 Modifica el valor a Wikidata
Hípica als
Jocs Olímpics d'estiu de 1900
Salts d'obstacles
Salt d'alçada
Salt de llargada
Tallar i caçar a cavall
Repartir correu a cavall

1912> 

De les cinc, només tres són considerades actualment oficials pel Comitè Olímpic Internacional. No és clar quin va ser el nombre de participants, però es calcula que fou entre 37 i 64.[1]

Cinc nacions participaren en les proves oficial i tres més (Alemanya, Espanya, i Àustria) participaren en les no olímpiques. També hi participà una dona, Elvira Guerra, a les proves no olímpiques.

Resum de medallesModifica

Prova Or Argent Bronze
Salts d'obstacles
detalls
  Aimé Haegeman   Georges van der Poële   Louis de Champsavin
Salt d'alçada
detalls
  Dominique Gardères
  Giovanni Giorgio Trissino
no atorgat   Georges van der Poële
Salt de llargada
detalls
  Constant Van Langhendonck   Giovanni Giorgio Trissino   Camille de La Forgue de Bellegarde
Tallar i caçar a cavall
detalls
Disputat però considerat prova no olímpica
  Napoléon Murat   Archenoul   de Montesquiou-Fézensac
Repartir correu a cavall
detalls
Disputat però considerat prova no olímpica
  Georges Nagelmackers   Léon Thome   Baró de Neuflize

MedallerModifica

Posició País       Total
1   Bèlgica 2 1 1 4
2   Itàlia 1 1 0 2
3   França 1 0 2 3

Rússia i els Estats Units van participar en les proves d'hípica, però no aconseguiren cap medalla.

NotesModifica

  1. Mallon dona 47 competidors coneguts, la majoria a les proves no oficials. De Wael parla de 16 desconeguts i afegeix un 48è nom a la llista, el que fa un total de 64. Ambdues fonts parlen de 5 proves, en lloc de les 3 que reconeix el COI.

ReferènciesModifica