Ḫā

La ẖā (en àrab خاء ['xaːʔ]) és la setena lletra de l'alfabet àrab (vint-i-quatrena en l'ordre abjadí). És una lletra lunar.

Ḫā
La ẖā en la seva forma aïllada
Caràcter	ﺥ (forma aïllada) ﺧ (forma inicial) ﺨ (forma medial) ﺦ (forma final)
Tipus	lletra àrab
Part de	alfabet àrab, alfabet persa, alfabet urdú i alfabet paixtu
< Ḥā   Dāl >

No veieu bé alguns caràcters?

Història

Prové, per via dels alfabets nabateu i arameu, de la ḥet fenícia.

Ús

Representa el so consonàntic /x/.

Escriptura

Aïllada	Final	Medial	Inicial
خ	ـخ	ـخـ	خـ

La ḥā es lliga a la següent lletra de la paraula. També amb la precedent, sempre que aquesta no sigui àlif, dāl, ḏāl, rā, zāy o wāw, que mai no es lliguen a la lletra posterior.

Variants

Tot i que la jīm és molt similar, es considera que aquesta té un origen independent.

Deriva en forma i nom de la ḥā (vegeu per a altres variants d'aquesta), quedant la ḥā per a representar l'altra possible pronunciació de la ḥēth com a /ħ/.

És una de les sis lletres afegides a l'alfabet àrab bàsic a part de les vint-i-dues heretades de l'alfabet fenici.

En la varietat paixtu de l'alfabet àrab s'usa una lletra com la ḥā amb un diacrític semblant a una hamza a sobre, ځ per a representar /dz/; i amb tres punts, څ, per a /ts/.

Vegeu també

• Llengua àrab
• Alfabet de xat àrab
• Alfabet
• Alfabet fenici