Obre el menú principal

L’École des Hautes Études Commerciales de Paris ("Escola d'Estudis Superiors de Comerç de París", HEC Paris) és una "grande école" francesa. Creada el 1881, és gestionada per la Chambre de Commerce et d’Industrie de Paris. Des de 1964, el campus es troba a Jouy-en-Josas, en el departament fracès d’Yvelines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditació : AMBA, EQUIS i AACSB.[1]

Infotaula d'organitzacióÉcole des Hautes Études Commerciales- Paris
(fr) École des hautes études commerciales de Paris
HEC Paris.svg
HEC Paris entrée.JPG

Lema Apprendre à oser (francès)
Epònim París
Dades bàsiques
Nom curt HEC Paris
Tipus escola de negocis i grande école
Forma jurídica
Creació 1881
Fundador Gustave Roy
Activitat
Membre de Conférence des Grandes Écoles
Couperin Consortium
Chambre de commerce et d'industrie de région Paris - Île-de-France Tradueix
Nombre d'estudiants 4.500 (2018)
Alumnat 2.700
Organització i govern
Seu 
Presidència Jean-Paul Vermès Tradueix
Gerent/director Peter Todd (2015–)
Empresa matriu Universitat París-Saclay
Part de Chambre de commerce et d'industrie de Paris, Universitat París-Saclay
Xifres destacables
Pressupost 127.000.000 euros (2014)

Lloc web www.hec.fr
Facebook: HECParis Twitter: HECParis Youtube: UCOlxIv6pqgiCpdiaFXxLmNw Pinterest: hecparis
Modifica les dades a Wikidata

Els cursos « Grande école »Modifica

Els cursos de la grande école HEC Paris permeten obtenir el Master of Sciences (MSc) in Management, considerat el millor master en administració i direcció d'empreses d’Europa pel Financial Times.[2]

  • Concurs d’accés. Els estudiants del Programa grande école d’HEC Paris es seleccionen mitjançant un concurs, considerat un dels més selectius del sistema educatiu francès. Les possibilitats d’accés són:
    • Admissió a primer curs: després de tres anys de classes preparatòries, s’ofereixen 380 places pel concurs, per a 4000 candidats aproximadament. No es proposa cap llista complementària (és a dir, si un candidat rebutja la plaça obtinguda, aquella plaça queda buida i no s’ofereix als següents classificats del concurs).
    • Admissió a segon curs: el concurs d’admissió directa ofereix 50 places per a 1100 candidats, aproximadament. Poden participar-hi els millors estudiants de les universitats franceses, titulars, com a mínim, d’una llicenciatura.[3]
    • Admissions internacionals : Els candidats titulars d’una titulació no francesa poden accedir a HEC si són seleccionats per Servei d’Admissions Internacionals. Els millors estudiants d’algunes institucions líders europees, com ara ESADE, poden ser admesos directament al darrer any del programa grande école, gràcies a l'acord de Doble Diploma entre les universitats.[4]

ReferènciesModifica

Bibliografia i informació complementàriaModifica

  • Yves-Marie Abraham, Du souci scolaire au sérieux managérial, ou comment devenir un « HEC », Revue française de sociologie, n°48-1, janvier-mars 2007, p. 37-66.
  • Olivier Basso, Philippe-Pierre Dornier, Jean-Paul Mounier, Tu seras patron mon fils ! Les grandes écoles de commerce face au modèle américain, Paris, Village Mondial, 2004.
  • Pierre Bourdieu, Monique de Saint Martin, La noblesse d’État. Grandes écoles et esprit de corps, Paris, Minuit, 1989.
  • Michel Euriat, Claude Thélot, Le recrutement social de l’élite scolaire en France. Évolution des inégalités de 1950 à 1990, Revue française de sociologie, n° 36, 1995, pp. 403–438.
  • André Grelon, Le développement des écoles de commerce en France (1800-1914) et les relations avec les formations d’ingénieurs, in Monique de Saint Martin, Mihai Dinu Gheorghiu (dir.), Les écoles de gestion et la formation des élites, Paris, MSH, 1997, pp. 15–33.
  • Gilles Lazuech, La question de la formation des « managers » dans les écoles de commerce et d’ingénieurs en France depuis le début des années 1980, in Monique de Saint Martin, Mihai Dinu Gheorghiu (dir.), Les écoles de gestion et la formation des élites, Paris, MSH, 1997, pp. 203–222.
  • Gilles Lazuech, L’exception française. Le modèle des grandes écoles à l’épreuve de la mondialisation, Rennes, Presses Universitaires de Rennes, 1999.
  • Henri Le More, Classes dirigeantes, classes possédantes. Essai sociologique sur l’École des Hautes Études Commerciales, Paris, EHESS, thèse de doctorat, 1976.
  • Henri Le More, L’invention du cadre commercial : 1881-1914, Sociologie du travail, n°4, 1982, pp. 443–450.
  • Philippe Maffre, Les origines de l’enseignement commercial supérieur en France au Plantilla:S-, Paris, Université Paris I, thèse de doctorat, 1983.
  • Marc Meuleau, Les HEC et l’introduction du management en France, Paris, Université Paris X- Nanterre, thèse d’État, 1992.
  • Marc Nouschi, HEC. Histoire et pouvoir d’une grande école, Paris, Robert Laffont, 1988.
  • HEC, derrière la porte étroite de Christophe Lamotte, 1998 Documentaire de 55 minutes sur l'école HEC. Coproduction avec Canal+.

Enllaços externsModifica