HEC Paris

"Grande école" francesa

L'École des Hautes Études Commerciales de Paris ("Escola d'Estudis Superiors de Comerç de París", HEC Paris) és una "grande école" francesa. Creada el 1881, és gestionada per la Chambre de Commerce et d’Industrie de Paris. Des de 1964, el campus es troba a Jouy-en-Josas, en el departament fracès d’Yvelines. Els programes de l'escola compten amb la triple acreditació otorgada per les associacions internacionals AMBA, EQUIS i AACSB.[1]

Infotaula d'organitzacióÉcole des Hautes Études Commerciales- Paris
(fr) École des hautes études commerciales de Paris Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

LemaApprendre à oser (francès)
EpònimParís Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtHEC Paris
Tipusescola de negocis
grande école Modifica el valor a Wikidata
Indústriaeducació superior Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaSocietat Anònima Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1881
FundadorGustave Roy Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deConférence des Grandes Écoles
Xarxa Nacional de Telecomunicacions per a la Tecnologia, l'Educació i la Recerca
CCI Paris Île-de-France (en) Tradueix
Couperin Consortium
Universitat Francoalemanya Modifica el valor a Wikidata
Nombre d'estudiants4.500 (2018) Modifica el valor a Wikidata
Alumnat2.700
Governança corporativa
Seu 
  • 1, rue de la Libération
  • Jouy-en-Josas (departament d'Yvelines)
PresidènciaJean-Paul Vermès Modifica el valor a Wikidata
Gerent/directorÉloïc Peyrache (2021–) Modifica el valor a Wikidata
Entitat matriuUniversitat París-Saclay (2015–2019) Modifica el valor a Wikidata
Filial
Part deChambre de commerce et d'industrie de Paris, Universitat París-Saclay
Indicador econòmic
Pressupost127 M€ (2014) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webwww.hec.fr
Facebook: HECParis Twitter: HECParis Instagram: hec_paris LinkedIn: hec-paris Youtube: UCOlxIv6pqgiCpdiaFXxLmNw Pinterest: hecparis Modifica el valor a Wikidata

Els cursos «Grande école»Modifica

Els cursos de la grande école HEC Paris permeten obtenir el Master of Sciences (MSc) in Management, considerat el millor master en administració i direcció d'empreses d’Europa pel Financial Times.[2]

  • Concurs d’accés. Els estudiants del Programa grande école d’HEC Paris es seleccionen mitjançant un concurs, considerat un dels més selectius del sistema educatiu francès. Les possibilitats d’accés són:
    • Admissió a primer curs: després de tres anys de classes preparatòries, s’ofereixen 380 places pel concurs, per a 4000 candidats aproximadament. No es proposa cap llista complementària (és a dir, si un candidat rebutja la plaça obtinguda, aquella plaça queda buida i no s’ofereix als següents classificats del concurs).
    • Admissió a segon curs: el concurs d’admissió directa ofereix 50 places per a 1100 candidats, aproximadament. Poden participar-hi els millors estudiants de les universitats franceses, titulars, com a mínim, d’una llicenciatura.[3]
    • Admissions internacionals : Els candidats titulars d’una titulació no francesa poden accedir a HEC si són seleccionats per Servei d’Admissions Internacionals. Els millors estudiants d’algunes institucions líders europees, com ara ESADE, poden ser admesos directament al darrer any del programa grande école, gràcies a l'acord de Doble Diploma entre les universitats.[4]

ReferènciesModifica

Bibliografia i informació complementàriaModifica

  • Yves-Marie Abraham, Du souci scolaire au sérieux managérial, ou comment devenir un « HEC », Revue française de sociologie, n°48-1, janvier-mars 2007, p. 37-66.
  • Olivier Basso, Philippe-Pierre Dornier, Jean-Paul Mounier, Tu seras patron mon fils ! Les grandes écoles de commerce face au modèle américain, Paris, Village Mondial, 2004.
  • Pierre Bourdieu, Monique de Saint Martin, La noblesse d’État. Grandes écoles et esprit de corps, Paris, Minuit, 1989.
  • Michel Euriat, Claude Thélot, Le recrutement social de l’élite scolaire en France. Évolution des inégalités de 1950 à 1990, Revue française de sociologie, n° 36, 1995, pp. 403–438.
  • André Grelon, Le développement des écoles de commerce en France (1800-1914) et les relations avec les formations d’ingénieurs, in Monique de Saint Martin, Mihai Dinu Gheorghiu (dir.), Les écoles de gestion et la formation des élites, Paris, MSH, 1997, pp. 15–33.
  • Gilles Lazuech, La question de la formation des « managers » dans les écoles de commerce et d’ingénieurs en France depuis le début des années 1980, in Monique de Saint Martin, Mihai Dinu Gheorghiu (dir.), Les écoles de gestion et la formation des élites, Paris, MSH, 1997, pp. 203–222.
  • Gilles Lazuech, L'exception française. Le modèle des grandes écoles à l’épreuve de la mondialisation, Rennes, Presses Universitaires de Rennes, 1999.
  • Henri Le More, Classes dirigeantes, classes possédantes. Essai sociologique sur l’École des Hautes Études Commerciales, Paris, EHESS, thèse de doctorat, 1976.
  • Henri Le More, L’invention du cadre commercial : 1881-1914, Sociologie du travail, n°4, 1982, pp. 443–450.
  • Philippe Maffre, Les origines de l'enseignement commercial supérieur en France au Plantilla:S-, Paris, Université Paris I, thèse de doctorat, 1983.
  • Marc Meuleau, Les HEC et l’introduction du management en France, Paris, Université Paris X- Nanterre, thèse d’État, 1992.
  • Marc Nouschi, HEC. Histoire et pouvoir d’une grande école, Paris, Robert Laffont, 1988.
  • HEC, derrière la porte étroite de Christophe Lamotte, 1998 Documentaire de 55 minutes sur l'école HEC. Coproduction avec Canal+.

Enllaços externsModifica