Haakon el Bo
Haakon (en nòrdic: Hákon Aðalsteinsfóstri) (v. 920 - v. 961), dit el Bo, va ser el tercer rei de Noruega, com a Haakon I. Educat a Anglaterra, es va convertir al cristianisme. Tornà a Noruega on va deposar el seu germà Eric I el Sanguinari amb el suport de la noblesa. Intentà, sense èxit, implantar-hi el cristianisme i morí assassinat per les faccions més tradicionalistes.
  | |
| Nom original | (no) Håkon Adalsteinsfostre |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 918 Hordaland |
| Mort | 961 (42/43 anys) Battle of Fitjar (en)  |
| Sepultura | Seim (en) |
 Monarca de Noruega | |
| 933 – 961 ← Eric el Sanguinari – Harald II → | |
| Dades personals | |
| Religió | Paganisme nòrdic |
| Activitat | |
| Ocupació | Monarca |
| Família | |
| Família | Fairhair dynasty (en) |
| Pares | Harald I de Noruega i Tora Mosterstong (en) |
| Germans | Ålov (Årbot) Haraldsdotter, Eric el Sanguinari, Olaf Haraldsson Geirstadalf, Bjørn Farmann (en) , Halvdan Hålegg (en) , Guttorm Haraldsson (en) , Halfdan Haraldsson the Black (en) , Rørek Haraldsson (en) , Halfdan Hvide (?) (en) , Frode Haraldsson (en) , Gudrød Ljome (en) , Gudrød Skirja (en) , Ragnvald Rettilbein, King of Hadeland (en) , Ring, King in Hedemarken and Gundbransdalen (en) , Sigrød Haraldsson (en) , Sigtrygg Haraldsson (en) , Torgils Haraldsson (en) , Ulfljotr Haraldsson (en) , Dag Haraldsson (en) , Ragnar Rykkel (en) i Sigurd Rise (en) |
BiografiaModifica
Haakon era el fill petit del primer rei Noruec, Harald de la Bella Cabellera, i la seva esposa Thora Mosterstang. Per tal de protegir-lo de les lluites de poder que hi havia a la cort entre els seus germans grans, Harald el va enviar a Anglaterra per ser educat pel rei Etelstan, com a part d'un tractat de pau signat entre els dos monarques. El rei anglès va educar Haakon en el cristianisme.
Quan van arribar notícies de la mort del rei Harold i la proclamació com a rei del seu fill gran, Eric el Sanguinari. Eric es va enfrontar amb la resta dels seus germans fins que tots ells van ser morts, i el rei Etelstan va deixar vaixells i homes a Haakon per deposar-lo.
Eric no era apreciat per la població que el considerava un monarca despòtic, i Haakon va guanyar-se el suport dels grans terratinents prometent d'eliminar impostos. En veure que no comptava amb el suport necessari per mantenir-se al tron, Eric va exiliar-se del país i el 934 Haakon va ser proclamat rei.
El 953 Haakon es va enfrontar als fills d'Eric en una batalla a Avaldsnes, en la que fou victoriós. Va tornar a derrotar-los el 955 a Rastarklav, i un altre cop el 957 quan els fills d'Eric havien aconseguit l'ajut militar del rei danès Gorm el Vell. Les millores que Haakonhavia introduït a l'exèrcit i la marina noruegues van ser claus en aquestes victòries.
En el terreny religió, però, no va obtenir els mateixs èxits. Tot i els seus reiterats intents d'introduir el Cristianisme no va aconseguir implantar-lo ni tan sols dins la seva pròpia cort. Tant fou així que a la mort de Haakon el poeta de la cort, Hákonarmál, va compondre un poema fúnebre en el que es narrava com Haakon era benvingut a Valhalla pels seus avantpassats.
Haakon va morir l'any 961 a mans de tres fills d'Eric, que van desembarcar per sorpresa a Hordaland. En la batalla que seguí Haakon va ser travessat per una fletxa, i acabaria morint de la ferida. El fill gran d'Eric, Harald, va succeir-lo al tron.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Haakon el Bo |