Habib Bourguiba

Habib Bourguiba
	;
Nom original	(ar) الحبيب بورقيبة
Biografia
Naixement	d. 3 agost 1903 ; Monastir (Tunísia)
Mort	6 abril 2000 (96 anys); Monastir (Tunísia)
Sepultura	Bourguiba Mausoleum (en)
1r President de la República Tunisiana
	25 juliol 1957 – 7 novembre 1987 ; ← Muhammad VIII al-Amin – Zine El Abidine Ben Ali →
Minister of Foreign Affairs (en)
	15 abril 1956 – 29 juliol 1957 – Sadok Mokaddem (en) →
Ministre de Defensa
	14 abril 1956 – 29 juliol 1957
2n Primer ministre de Tunísia
	11 abril 1956 – 25 juliol 1957 ; ← Tahar Ben Ammar (en) – Supressió del càrrec →
President de la Cambra de Diputats de Tunísia
	9 abril 1956 – 15 abril 1956 – Jallouli Fares (en) →
Dades personals
Religió	Islam
Formació	Universitat de París ; lycée Carnot de Tunis ; Col·legi Sadiki
Activitat
Ocupació	polític, advocat
Partit	Neo-Destour
Família
Cònjuge	Wassila Ben Ammar ; Moufida Bourguiba
Fills	Habib Bourguiba, Jr.; () Habib BourguibaMoufida Bourguiba
Premis
	(16 novembre 1983) Collar de l'Orde d'Isabel la Catòlica Conferit per Joan Carles I d'Espanya; (24 maig 1968) collar de l'Orde del Mèrit Civil Conferit per Francisco Franco Bahamonde; (12 juny 1963) Gran creu amb collar de l'orde de la Rosa Blanca; (25 maig 1962) Cavaller de la Gran Creu amb collar de l'Orde del Mèrit de la República Italiana; (1957) Gran Creu de l'Orde d'Ouissam Alaouite; doctor honoris causa per la Universitat de Sofia; Reial Orde Noruec de Sant Olaf; orde de la República; Reial orde dels Serafins; Orde de l'Elefant; doctor honoris causa per la Universitat Libanesa; orde de la Independència ;
	Signatura
Lloc web	bourguiba.com

Habib Burguiba (Monastir, 3 d'agost de 1903 - 6 d'abril de 2000) fou President de Tunísia entre el 1957 i 1987.

Advocat, va prestar els seus serveis de jove col·laborant amb els francesos però aviat es va decantar pel nacionalisme independentista. Les seves activitats polítiques el van dur a la presó en diverses ocasions i va acabar per refugiar-se al Caire el 1946 i després als Estats Units. Les seves activitats no van cessar i el 1954 va ser nomenat per a negociar la independència amb França. El 1956, va ser nomenat Primer Ministre i el 1957 va establir la república tunisiana, sent el seu primer President després de destronar al bei Muhammad VIII al-Amin. El seu govern va ser pròxim als Estats Units i Israel, tractant d'occidentalizar el país sense perdre els seus orígens musulmans i islàmics. El 1975 el Parlament el va triar com a President vitalici. La seva avançada edat i els problemes de salut van permetre finalment que el seu Primer Ministre, Zine El Abidine Ben Ali donés un cop d'estat amb el ple suport de l'exèrcit i enderrocà Burguiba, qui fou reclòs en arrest domiciliari fins a la seva defunció.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Habib Bourguiba

Habib Bourguiba - Lloc web oficial