Obre el menú principal

Una haima —de l'àrab خيمة, ẖayma— és el mot català per designar la tenda dels habitants nòmades del desert i de l'estepa del nord d'Àfrica.[1]

Antigament hi havia haimes diverses:

  • Mizalla o mazalla, la més gran, de pèl de cabra.
  • wusuf, la segona en mesura, de pèl.
  • bayt o bayt shaar, capacitat mitjana, de pèl de cabra.
  • khiba, variant de l'anterior, de pèl de camell.
  • suradik, tenda de tela de grans dimensions.
  • fustat, tenda de pèl, més petita.
  • midrab, tenda de pèl pels personatges notables.
  • kubba, pavelló de pell (adim).
  • zulla, arish o arsh, simples refugis.

NotesModifica

  1. «Haima». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.

BibliografiaModifica

Vegeu Haima en el Viccionari, el diccionari lliure.
  • A. de Boucheman, Matériel de la vie beduine, Damasc 1934