Hajarain (també Hadjarain) és un enclavament de Dubai situat a l'extrem sud de la part oriental dels Emirats Àrabs Units. La zona només té tres poblacions, agrupades en una zona d'una 5 km².[1] Al nord es troba la vila d'Hajarain, a un km al sud-oest la vila d'Hayl, i a uns tres km al sud-est la vila de Qimah (que rep el seu nom del Djabal Qimah o del wadi Qimah). Les tres viles gairebé unides són anomenades també Hatta pel Djabal Hatta i aquest és tanmateix el nom d'un poble típic construït artificialment com a representació dels pobles de les muntanyes Hajar o Hadjar, però la zona de la vila típica d'Hatta (oberta el febrer del 2001) és només una petita part del conjunt.[2][3]

El nom d'Hajarain vol dir "font de la pedra". Edificis emblemàtics són la fortalesa, una torre i la mesquita de Sharia. El Wadi Lishan passa per la vila i a l'oest del rierol es troba l'enclavament de Masfut que pertany a Ajman; al nord-est d'Hajarain el llogaret de Sufayri pertany també a Ajman, i al nord-oest es troben la vila de Masfut i les cases d'Al Wara, que igualment corresponen a Ajman.

L'enclavament està delimitat per accidents naturals: al nord els rius Wadi Laim i Wadi Abu Suh i la muntanya de Djabal Ruwayshid a la frontera entre Huwaylat (de Ras al-Khaimah) al nord, i Oman a l'est. La frontera oriental segueix la línia que marquen l'esmentat Djabal Ruwayshid (322 metres), el Djabal Qimah (609 metres) i Djabal Nibah (522 metres); la zona sud és una línia entre el Djabal Nibah i el Djabal Hatta (1250 metres), aquest darrer amb l'enclavament al nord-est, i el de Masfut al nord-oest, i territori d'Oman al sud. La frontera oriental segueix una línia de sud a nord per les muntanyes a l'oest del Wadi Lishan, i al nord d'Hajarain es desvia a la dreta per incloure Sufayri. L'enclavament és agrícola a la part nord, i al sud de les tres viles, és a dir el centre i sud del territori, és totalment muntanyós, destacant la muntanya d'Abu Samasimah (411 metres).

El territori està creuat per una carretera principal que ve de Dubai i de la costa del golf Pèrsic, passa al costat de Masfut i Hajarain i arriba fins a Shinas a Oman des d'on puja seguint la costa cap a Khor Kalba i Kalba. Degut a la riquesa petrolera de Dubai els serveis estan assegurats per l'estat; l'activitat econòmica és el cultiu de vegetals i fruites i el turisme al lloc d'Hatta.[4]

La zona, de sobirania difosa entre l'imam d'Oman i el xeic de Sharjah, va passar a Dubai a la segona meitat del segle xix; el xeic Maktum ben Hashr al-Maktum hi va construir la fortalesa el 1896, com a residència del governador.[5] El 1914, durant la successió a Sharjah la sobirania es va consolidar i fou reconeguda pels britànics el 1940 essent confirmada en els arbitratges i acords de 1956-1957 i delimitació del 1959.

Referències

modifica
  1. Al Hajarayn a tripmondo.com
  2. Donald Hawley. The Trucial States. Allen & Unwin, 1970, p.148 i 289. 
  3. «Historical town of Hatta». Arxivat de l'original el 2017-02-13. [Consulta: 13 febrer 2017].
  4. Frauke Heard-Bey Les Émirats arabes unis p. 70 i 268
  5. «Dubai - EN - Sheet1». Arxivat de l'original el 2017-08-25. [Consulta: 12 març 2021].