Obre el menú principal

Haliart (Beòcia)

Antiga ciutat de Beòcia (Grècia) i una de les ciutats de la Lliga Beòcia. Apareix anomenada al Catàleg de les naus, de la Ilíada,
(S'ha redirigit des de: Haliartos)

Coord.: 38° 22′ 40″ N, 23° 05′ 13″ E / 38.37778°N,23.08694°E / 38.37778; 23.08694

Situació d'Haliart a Beòcia

Haliart (en grec, Άίαρτος, Άλίαρτος) fou una antiga ciutat de Beòcia i una de les ciutats de la Lliga Beòcia. Segons la mitologia grega, fou fundada per Haliart, fill de Tersandre. Apareix anomenada al Catàleg de les naus, de la Ilíada, referit a una de les ciutats de Beòcia de les que va sortir el contingent dels beocis que es dirigiren cap a Troia.[Nota 1] Estava situada en un turó connectat amb els estreps meridionals del mont Leibetri, a la riba sud del llac Copais, prop dels rius Permesos (o Termesos, segons Pausànies) i Olmeu, que feien el seu curs al voltant del mont Helicó, sense arribar al llac Copais.[1]

Fou incendiada per l'exèrcit aquemènida de Xerxes I durant l'expedició contra Grècia de l'any 480 aC, durant la qual Haliart fou l'única ciutat beòcia que va romandre aliada d'Atenes.[2] Anys després, en la Guerra del Peloponès fou una de les ciutats beòcies que lluitaren contra els atenesos, l'any 424 aC, en la Batalla de Deli.[3] L'any 395 aC estava unida amb Coronea i Levàdia formant un dels districtes que subministrava magistrats a la Lliga Beòcia. Entre les tres ciutats proporcionaven un beotarca.[4] A Haliart tingué lloc la batalla d'Haliart el 395 aC entre els lacedemonis comandats per Lisandre, d'una banda, i els tebans i atenesos, d'una altra. Lisandre va morir en l'atac contra la muralla d'Haliart, quan els seus defensors feren una sortida.[5][6][7]

A la tercera Guerra Macedònica, Haliart era aliada del rei Perseu de Macedònia. Fou saquejada i incendiada pels romans i lliurada als atenesos l'any 171 aC. Els seus habitants foren venuts com a esclaus.[8] SegonsTitus Livi, fou el pretor romà, Espuri Lucreci, qui després de sotmetre-la a setge la saquejà i abaté fins als fonaments.[9]

Según narra Pausànies, a Haliart hi havia el sepulcre de Lisandre, l'heroon de Cècrops, un santuari dedicat a les deesses Praxídiques i altres temples. A uns cinquanta estadis hi havia el mont Tilfosi i la font Telfusa. Hi havia també la tradició segons la qual el mític endeví Tirèsias havia mort a Haliart.[10] Una altra tradició hi situava els sepulcres de Radamantis i Alcmena.[7]

L'acròpolis de l'antiga Haliart està localitzada a l'extrem occidental d'una petita localitat que ara s'anomena Alíartos i abans es deia Kastri, situada a uns vint quilòmetres de Tebes.[11]

Un turó de nom Haliartos, se situa proper al llac Copais.[cal citació]

El territori de la ciutat s'anomenà Haliàrtia.[cal citació]

NotesModifica

  1. "…i els qui habitaven Coronea i Haliart herbosa; i els de Platea i els de Glisant…" Ilíada, II, 503-504. Traducció de Montserrat Ros, pàg. 74

ReferènciesModifica

  1. Estrabó IX,2,30.
  2. Pausànies IX,32,5.
  3. Tucídides IV,93.
  4. Hel·lèniques d'Oxirrinc XIX.
  5. Pausànies IX,32,5; III,5,3.
  6. Xenofont, Hel·lèniques III,5,17.
  7. 7,0 7,1 Plutarc, Lisandre 28.
  8. Polibi XXVII,1,5.
  9. Titus Livi XXII, 63.
  10. Pausànies IX,33,1; IX,33,3; VII,3,1.
  11. Estrabón, Geografía libros VIII-X, p.293, nota 344 de Juan José Torres Esbarranch.

BibliografiaModifica