Josep Coll (escultor)

escultor francès
(S'ha redirigit des de: Han Coll)

Josep Coll,[2] Han Coll[3] de nom artístic (Montferrer[4] o Perpinyà,[5] 18 d'agost del 1870 - Perpinyà, 26 d'abril del 1934),[4] va ser un artista, escultor i pintor[6] vallespirenc.

Infotaula de personaJosep Coll

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Victor-Joseph Coll Modifica el valor a Wikidata
18 agost 1870 Modifica el valor a Wikidata
Perpinyà (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 abril 1934 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Perpinyà (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescultor Modifica el valor a Wikidata
Obres destacables

Bust d'Albert Saisset, de Han Coll[1]

Biografia modifica

Fill d'un ferrer de poble, fou de formació[7] autodidacta. Exercí de professor de dibuix als Banys d'Arles[2] i a l'"Institution catholique Saint Louis de Gonzague" de Perpinyà, i fins a la mort[8] continuà amb la tasca didàctica; havia estat nomenat "Oficial de la Instrucció Pública"[2] el 1923. Participà[9] en la revitalització de l'ambient rossellonès de la mà d'Albert Bausil, a qui donà la rèplica en obretes teatrals escrites i dirigides per aquest. En aquesta faceta, també participà en algunes altres[10] representacions d'aficionats, i hom li deu una comèdia: Coll, Han. Un malentendu. Comédie en un acte. Perpinyà: imprimerie catalane, s.a. (entre 1916 i 1919). [Enllaç no actiu].

Va ser autor de medallons de finor, estatuetes i d'escultures[11] però també construccions efímeres com figures[12][13][14] i carrosses de Carnaval. Obra seva fou el bust d'Albert Saisset Oun tal (instal·lat el 1923 a la Plaça Terrús de Perpinyà), el de Léon Dieudé (situat al cementiri de Sant Martí de Perpinyà) i diversos monuments als morts[15] de la Primera Guerra Mundial. També es dedicà a la pintura i a la imatge, on en conreà[7] diverses disciplines: el disseny, l'aquarel·la, el paisatgisme o els retrats. Pintà per al baró Després[7] diversos plafons decoratius per al seu apartament.

Als Jocs Florals de Tolosa del 1934[16] hom l'atorgà el premi triennal "Clement de Lacroix-Barréra", dotat amb mil francs, "pour l'ensemble de son oeuvre"; en la memòria d'adjudicació, i després de presentar-lo com a escultor, s'afegia:

« Il faudrait y joindre, pour donner une figure complète de Han Coll, que celui-ci est également poète, journaliste, professeur d'art, peintre, acteur au besoin et qu'il sert de toutes façons, avec un égal talent, noble, sincère et fort, la tradition catalane. »
[16]

Modernament s'ha definit l'artista com a "timide, maladif, foncièrement honnête et probe, fidèle en amitié et dans ses convictions les plus intimes" (ressenya de Terra Nostra al llibre de Jean-Marie Rosesntein).

Selecció d'obres modifica

Notes i referències modifica

  1. Reproduït de la revista "La Tramontane" de desembre del 1923
  2. 2,0 2,1 2,2 Al 1923, el goven francès nomenà "Victor-Joseph Coll, dit Han Coll, sculpteur à Amélie-les-Bains" "officier de l'instruction publique" «Ministère de l'instruction publique et des Beaux-Art». Journal Officiel de la Republique Française, 11-02-1923, p. 1466-1467 [Consulta: 15 agost 2013].
  3. Algunes poques fonts en transcriuen el nom artístic amb petites variacions: Han-Coll, HanColl
  4. 4,0 4,1 Rosenstein, Jean Marie. Un artiste catalan peu connu. Han Coll, sculpteur et peintre (Montferrer, 1879-Perpinyà, 1934). Prada: Terra Nostra, 2010 (Biblioteca de Catalunya Nord, 12).  (ressenya)
  5. «Josep Coll | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 març 2022].
  6. "...en Han Coll, que tan bé pinta com maneja el cisell..." «Perpinyà: Al Saló de Tardor». La Veu de Catalunya, 30-10-1929, p. 3. Arxivat de l'original el 2014-05-22 [Consulta: 15 agost 2013].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Sancaize, José «Chronique d'art: Le sculpteur Han Coll». Le Midi socialiste, 26-12-1910, p. 1. Arxivat de l'original el 23 de setembre 2013 [Consulta: 15 agost 2013].
  8. «Autres disparus (...) Joseph Han-Coll, professeur à Perpignan». Le bulletin de l'art ancien et moderne, 808, juillet 1934, p. 288 [Consulta: 15 agost 2013].
  9. «Josep Coll, a Enciclopedia.cat». [Consulta: 15 agost 2013].
  10. Per exemple, als Jocs Florals de Font Romeu del 1926 ( «Representació escènica en ple bosc». La Veu de Catalunya, 08-08-2013. Arxivat de l'original el 2013-09-25 [Consulta: 15 agost 2013].)
  11. « Le sympathique sculpteur Han Coll a exposé dans une vitrine de la rue des Marchands une collection de bustes de personnalités perpignanaises, un médaillon et trois statuettes de femme; l'exécution on ne peut plus parfaite de ces œuvres confirme le mérite artistique de Han Coll. Ce mérite s'affirmera davantage encore, dans son goupe "Maternité", que nous espérons voir bientòt, au grand jour d'un promenade publique »
    ( «Exposition Han Coll». Revue Catalane, 63, 15-03-1912, p. 32 [Consulta: 16 agost 2013].)
  12. Es va fer una postal Carnaval à Perpignan - M. Han Coll et son "Champion Catalan" (Toulouse: Mouchot E., 1907)
  13. Al 1913 va fer la figura del Rei dels Poca-soltes per a la USAP «Annecdotes du rugby».
  14. La figura del Carnaval perpinyanenc del 1926 també va ser obra seva Arxivat 2013-09-25 a Wayback Machine.
  15. 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 15,5 «Le Souvenir Français: Bilan des monuments aux morts des Pyrénées Orientales». [Consulta: 1r setembre 2013].[Enllaç no actiu]
  16. 16,0 16,1 «Prix Clement de Lacroix-Barréra». Recueil de l'Académie des jeux floraux, 1934, p.79-80 [Consulta: 15 agost 2013].
  17. 17,0 17,1 Fontquernie, Laurent. «Han Coll, sculpteur au service du bijou en grenat». [Consulta: 15 agost 2013]. Aquesta web l'anomena per "Jean Coll".
  18. Comandant Léon Dieudé, creador dels jardins dels obrers «(Le Midi Socialiste, 26 de desembre de 1910)». Arxivat de l'original el 2013-09-23. [Consulta: 1r setembre 2013].

Bibliografia modifica