Hanna Hritsenko
Hanna Valentínivna Hritsenko (en ucraïnès: Ганна Валентинівна Гриценко, transliteració internacional: Hanna Hrytsenko) és una activista de l'esquerra ucraïnesa, sociòloga, investigadora dels moviments d'extrema dreta ucraïnesa, i investigadora de gènere. Fundadora i redactora en cap de la publicació en línia Товаришка "Camarada".[1][2]
  | |
| Activitat | |
|---|---|
| Ocupació | sociòloga |
| Lloc web | tovaryshka.info |
  | |
Activitat modifica
Es va graduar a l'Acadèmia de la Universitat Nacional de Kíiv-Mohyla (2004) pàg. - Llicenciatura,[3] 2006 pàg. - màster).[4]
El 2010-2011 va fer un seguiment del discurs de l'odi als mitjans del projecte "Sense Fronteres" del Centre d'Acció Social.
El 2011-2012 va treballar en el projecte Ukrainian Protest and Coercion Data "Dades de protesta i coacció ucraïneses" per al Centre d'Estudis Socials CEDOS.
L'any 2012 es va publicar l'estudi "Gènere, religió i nacionalisme a Ucraïna", on Hanna va ser coautora.
El 2015, va treballar amb coautors en l'estudi "Invisible Battalion: Women's Participation in Military Operations in the ATO", per al qual va escriure la secció més gran sobre l'anàlisi de la participació de les dones en les hostilitats.[5] L'estudi va tenir lloc a l'estiu-tardor de 2015,[6] la coordinadora del projecte va ser la cap de l'organització de voluntaris "Air Intelligence Support Center" Maria Berlinska.[5] El resultat d'aquest treball va ser l'aparició de la iniciativa pública "Batalló Invisible" i el documental "Batalló Invisible".[7]
El 7 de febrer de 2019, representants de grups radicals de dreta van intentar interrompre la conferència d'Anya Hrytsenko, que va tenir lloc a Kíev, a l'espai de la Fundació Cultural Aïllament.[8] Segons l'entitat, la conferència es va dedicar a les raons de la creixent popularitat dels moviments radicals de dreta entre els joves ucraïnesos. Durant l'acte, uns 20 joves, entre els quals Oleksiy Svinarenko "Stalker" de la "Resistència Nacional" i C14, van acudir a la sala i, malgrat la presència de la policia, van pintar cadires amb esvàstiques, van apagar els llums diverses vegades i van cridar durant tot l'acte. Com a resultat, la majoria dels participants van abandonar l'esdeveniment. També van fer una crida a la policia perquè detingués a Hanna Hritsenko en virtut de l'article 161 del Codi Penal "Violació de la igualtat dels ciutadans en funció de la seva raça, nacionalitat o religió". A més, un dels participants es va topar amb els membres del partit Svoboda Ruslan Andriyko i Iuri Noev al passadís.[9]
Influència modifica
Hanna Hritsenko ha estat descrita com una "investigadora dels moviments de dreta" per publicacions com Radio Liberty,[10][11] Human Rights Information Center,[12] Public Space,[13] i els projectes Art Arsenal,[14][15] Docudays UA,[16] entre altres.[17]
Bibliografia modifica
- Anna Hrytsenko, Lesya Pagulich, Natalia Chermalykh, Halyna Yarmanova, Gènere, religió i nacionalisme a Ucraïna // ed. Galina Yarmanova. - Kíev: 2012.
- Anna Hrytsenko, Anna Kvit, Tamara Martsenyuk, "Invisible Battalion": participació de les dones en les hostilitats a l'ATO // ed. Tamara Martsenyuk. - Kíev: ST-PRINT, 2016. - 67 pàg. - ISBN 978-966-2717-20-4
- Anna Gritsenko . Com Euromaidan enviava dones a la cuina // Revista de gènere "I". - 2014 - № 2 (36). - Pàg. 22-26.
- Anna Gritsenko. Relacions ucraïneses de la Fighting Organization of Russian Nationalists: Contacts and Contexts in Pre-Maidan and Post-Maidan Ukraine // Fòrum d'Història i Cultura Moderna d'Europa de l'Est. 2016 - № 1. - S. 193—206.
- Tamara Martsenyuk, Anna Gritsenko, Anna Kvit, Maria Berlinskaya . Integració de les dones a les forces armades: perspectives i problemes de la societat ucraïnesa // Laboratori. - 2018. - № 10 (2). - Pàg. 13-33
- Hrytsenko, Hanna. Les dones a l'exèrcit ucraïnès: èxits, mancances i perspectives feministes pacifistes // Polis Brief № 12, 28 de febrer de 2020.
Referències modifica
- ↑ says, John Smith. «Про нас» (en anglès americà), 03-07-2013. [Consulta: 22 març 2022].
- ↑ «Презентація онлайн-видання «Товаришка» – Як писати про фемінізм в Україні?». Ваша афіша. [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Alumni НаУКМА - 2004». alumni.ukma.edu.ua. [Consulta: 15 agost 2021].
- ↑ «Alumni НаУКМА - 2006». alumni.ukma.edu.ua. [Consulta: 15 agost 2021].
- ↑ 5,0 5,1 «Тамара Марценюк, Анна Квіт, Ганна Гриценко. «Невидимий батальйон»: участь жінок у військових діях в АТО (соціологічне дослідження), Юлія Ємець-Доброносова | КРИТИКА». krytyka.com. [Consulta: 8 agost 2019].
- ↑ «Невидимий батальйон: опубліковано календар з дівчатами-учасницями війни на Донбасі». OBOZREVATEL, 27-01-2016 [Consulta: 22 març 2022].
- ↑ Іванців, Анастасія «Невидимий батальйон: 5 історій жінок-військових. ВІДЕО». Українська правда _Життя, 18-09-2017 [Consulta: 22 març 2022].
- ↑ «Праворадикали зірвали лекцію в Києві через “порушення рівноправності громадян”». Укрінформ, 08-02-2019 [Consulta: 22 març 2022].
- ↑ «Зрив лекції про праворадикальні рухи». IZOLYATSIA. [Consulta: 8 agost 2019].
- ↑ ««С14». Націоналісти-радикали чи неонацисти?». Радіо Свобода. [Consulta: 5 juny 2019].
- ↑ «Українські ультраправі: гравці чи інструмент?». Радіо Свобода. [Consulta: 5 juny 2019].
- ↑ «Твоя смерть — наша турбота: Як на Docudays UA обговорювали, чи можуть ультраправі прийти до влади». Human Rights. [Consulta: 5 juny 2019].
- ↑ «Суспільство вже готове сприймати жінок як героїнь, як суб’єктів, – соціологиня Ганна Гриценко | Громадський простір». www.prostir.ua. [Consulta: 29 juny 2018].
- ↑ «IX «Книжковий Арсенал». «ІСТОРИЧНА» ПРОГРАМА». Історична правда. [Consulta: 8 agost 2019].
- ↑ «Публічна дискусія «Роль жінок в безпеці і обороні країни»». Арсенал. [Consulta: 8 agost 2019].
- ↑ «Права людини: проблема поширення ультраправих рухів в Україні». docudays.ua. [Consulta: 5 juny 2019].
- ↑ «Свідки Апокаліпсису: дискусія про ультраправе насилля щодо художніх та освітніх проектів». IZOLYATSIA. [Consulta: 5 juny 2019].
Enllaços externs modifica
- Gritsenko Anya a povaha.org.ua
- Hanna Hrytsenko - llista de treballs a independent.academia.edu
- Anya Gritsenko - sobre Anya Hrytsenko a openDemocracy
- Dones en guerra. Batalló Invisible entrevista a Radio Liberty el 8 de març de 2016