Hanokh ben Moshe
Hanokh ben Moshe o Hanoc ben Moisès (en hebreu רבנו חנוך ב"ר משה Hănōkh ben Moshe) (950-Còrdova, 1024), fou un important rabí de la Còrdova omeia.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 950 (Gregorià)  Còrdova |
| Mort | 1024 (73/74 anys) Còrdova |
| Causa de mort | Mort accidental (Mort per caiguda ) |
| Roix ieixivà | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Judaisme |
| Activitat | |
| Ocupació | rabí |
| Alumnes | Samuel ibn Nagrella i Isaac ben Rovèn, el Barceloní |
Bibliografia modifica
Hanokh, juntament amb son pare, Moisès ben Hanokh, i uns altres tres importants rabins procedents de les acadèmies talmúdiques de Babilònia, viatjaven per la Mediterrània occidental i després de sortir d'un port del sud d'Itàlia, foren capturats i venuts a diverses comunitats jueves de la Mediterrània. Moshe ben Hanokh, provinent de Sura, l'any 956 o 958, fou venut a la comunitat de Còrdova, i amb l'ajut de Hasday ibn Xaprut, conseller del Califa, fou nomenat rabí, fundà una escola talmúdica que desplaçà les acadèmies talmúdiques de Babilònia, i es convertí en el jutge suprem de les comunitats jueves d'Espanya.[1][2][3][4]
A la mort del rabí Moshe, la successió en la direcció de l'escola de Còrdova fou disputada per Hanokh i Josef ibn Abitur, un altre antic alumne. Finalment, amb el suport de Hasday ibn Xaprut, aconseguí la direcció de l'escola, i mantingué els nivells de qualitat assolits pel pare. Fou el cap espiritual de la comunitat jueva. Un dels seus deixebles més importants fou Samuel ibn Nagrella, qui arribaria a visir i conseller principal a l'emirat zírida de Granada.[5][6][7]
De la seva obra sols es conserven uns pocs responsa, i les citacions d'algunes autoritats rabíniques .[6]
Morí el darrer dia de la festa dels Tabernacles, per les ferides provocades durant una caiguda en la sinagoga, quan pujava a la tevah o púlpit, i aquesta cedí per tenir la fusta podrida.[6]
Referències i notes modifica
- ↑ Luzzatto 1852: pp. 9-10.
- ↑ Luchs—Maxwell 1971: pp. 36-39.
- ↑ Ayoun—Vidal Séphiha 2002: p. 33.
- ↑ Abraham ibn Daud recull aquesta versió en el seu llibre Sefer ha-Qabbalah o Llibre de la tradició.(Glick 2007: p. 96).
- ↑ Luchs—Maxwell 1971: p. 39.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Ginzberg—Kaminka
- ↑ Dozy—Lévi-Provençal 1861: p. 27.
Bibliografia modifica
- Ayoun, Richard; Vidal Séphiha, Haïm. Los sefardies de ayer y de Hoy. Madrid : EDAF, 2002, 397 pp. ISBN 84-414-1108-5.
- Dozy, Reinhart Pieter Anne; Lévi-Provençal, Evariste. Histoire des musulmans d'Espagne: jusqu'à la conquête de l'Andalousie par les Almoravides (711 - 1110). V. 4. Leiden : Brill, 1861 - 338 pp. (francès)
- Ginzberg, Louis; Kaminka, A. «Enoch Ben Moses».Jewish Encyclopedia. [Edició en línia]. (anglès)
- Glick, Thomas F. Paisajes de conquista: cambio cultural y geográfico en la España medieval. València: Universitat de València, 2007, 253 pp. ISBN 978-84-370-6615-8. (castellà)
- Luchs, Alvin Schanfarber; Maxwell, Stanley. Torchbearers of the Middle Ages. Manchester, New Hampshire (USA) : Ayer C. Publishing, 1971, 176 pp. ISBN 0-8369-8087-5. (anglès)
- Luzzatto, Philoxene. Notice sur Abou-Iousouf Hasdaï ibn-Schaprout. Paris : Impr. de Mme. V. Dondey-Dupre, 1852, 70 pp. (francès)