Hans-Rudolf Stalder
| Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
Hans-Rudolf Stalder (Zúric, 9 de juliol de 1930 - 28 de juliol de 2017) fou un clarinetista i intèrpret de corno di bassetto. Va ser primer clarinet de l'orquestra de la Tonhalle de Zuric entre 1955 i 1986 i professor de la Schola Cantorum Basiliensis.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 juliol 1930  Zúric (Suïssa) |
| Mort | 28 juliol 2017 (87 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | músic, clarinetista |
| Instrument | Clarinet, basset clarinet (en)  i Corno di bassetto |
   | |
És considerat el fundador de l'escola suïssa de clarinet que combinava la tradició germànica amb el virtuosisme francès i l'expressivitat italiana. És un dels pioners de la interpretació musical amb clarinets històrics.[1]
Es va formar al Conservatori de Zuric rebent classes d'Emil Fanghänel, Gustav Steinkamp i Louis Cahuzac.[2]
Va dedicar-se intensament a l'estudi de la interpretació amb criteris històrics a partir dels tractats de Vanderhagen, Backofen i Lefèvre. El 1968, a Augsburg, va oferir la primera interpretació amb corno di bassetto d'un concert de Mozart.[2]
Referències modifica
- ↑ Mueller, Matthias. «Hans Rudolf Stalder passed away last week» (en anglès). Deutschen Klarinetten-Gesellschaft, 03-08-2017. [Consulta: 1r novembre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 «Grove Music Online» (en anglès). Universitat d'Oxford. [Consulta: 23 desembre 2020].