Hans Gude

pintor noruec

Hans Fredrik Gude (Oslo, 13 de març de 1825 - Berlín, 17 d'agost de 1903) fou un pintor noruec, un dels màxims representants del nacionalisme romàntic d'aquest estat. Entre les seues obres mestres hi ha paisatges com Muntanyes altes (Høifjæld) i La processó nupcial a Hardanger (Brudeferden i Hardanger), aquesta darrera en conjunt amb Adolph Tidemand.

Infotaula de personaHans Gude
Hans Gude, by Julius Amatus Roeting.jpg
modifica
Biografia
Naixement13 març 1825 modifica
Christiania modifica
Mort17 agost 1903 modifica (78 anys)
Berlín modifica
Lloc d'enterramentVår Frelsers gravlund (en) Tradueix modifica
Dades personals
FormacióKunstakademie de Düsseldorf modifica
Activitat
OcupacióPintor i professor d'universitat modifica
OcupadorUniversitat de les Arts de Berlín modifica
Membre de
GènerePaisatge modifica
AlumnesJulius Friedrich Ludwig Runge i Charlotte von Krogh modifica
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeBetsy Gude (en) Tradueix (1850–1903), mort modifica
FillsNils Gude
Erik Anker Gude
Ove Gude
Agnes Charlotte Gude (en) Tradueix modifica
Premis
Hans Gude
Processó nupcial a Hardanger (1848). Nasjonalgalleriet (Oslo)
Muntanyes altes (1857)

BiografiaModifica

Fou un xiquet prodigi, que començà la seua educació artística al 1837 com a deixeble del pintor danés Johannes Flintoe, per després ingressar a l'Escola Estatal d'Arts i Artesanies, a Cristiania (Oslo). Als setze anys marxa a Düsseldorf, Alemanya; ací prengué classes privades abans d'entrar en l'acadèmia d'art, on seria alumne d'Andreas Achenbach. La seua carrera professional es realitzà sobretot a Alemanya, on treballà com a mestre d'art a Düsseldorf, Karlsruhe, i en els darrers vint anys de la seua vida a Berlín.

Gude rebé en vida algunes condecoracions estrangeres i reconeixements honorífics. El 1893 el nomenaren cavaller amb la gran creu de l'Orde de Sant Olaf. Fou la primera persona a ser sepultada al bosc dels il·lustres al cementeri del Salvador de Cristiania, quan aquest s'inaugurà, al 1903.

ObraModifica

Les seues pintures paisatgístiques il·lustren la grandesa dels paisatges noruecs, molt sovint idíl·lics, on destaquen les muntanyes. En una etapa posterior, els motius de les obres se centren en la costa. L'ús de la llum i l'ombra, els núvols i l'alba, és típic de moltes pintures seues. La natura i els seus elements es representen en tota la força, mentre que la presència humana a penes perceptible, hi és totalment marginal.

Potser la seua pintura més coneguda és La processó nupcial a Hardanger, que creà en col·laboració amb Adolph Tidemand. Gude hi pintà el paisatge i Tidemand les persones. El quadre era una comanda del Teatre de Cristiania al 1849, on un cor interpretava una peça de Halfdan Kjerulf i Andreas Munch sobre el mateix tema. En aquest temps tant Gude com Tidemand eren a Noruega a causa dels avalots revolucionaris d'Europa Central.

Cal valorar-lo com a preceptor i inspirador de tota una generació de pintors. El suport acadèmic i econòmic que donà a alguns artistes després cèlebres contribuí a crear els ciments del que seria una època daurada en la pintura noruega.

Referències i bibliografiaModifica

  • Frode Haverkamp. Hans Gude. Aschehoug, 1992.
  • Hans Gude. Af Hans Gudes liv og værker: kunstnerens livserindringer. Utgitt og med en biografisk indledning af Lorentz Dietrichson, 1899.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hans Gude