Hans Hamburger
|
No s'ha de confondre amb Hans Hamburger (1891-1953), jutge jueu alemany, també perseguit i emigrat. |
Hans Hamburger (alemany: Hans Ludwig Hamburger) (Berlín, 5 d'agost de 1889 - Colònia, 14 d'agost de 1956) va ser un matemàtic alemany.
 Els professors Hamburger (centre, amb barret i l'abric al braç) i Toeplitz (dreta)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (de) Hans Ludwig Hamburger 5 agost 1889 Berlín (Alemanya) |
| Mort | 14 agost 1956 (67 anys) Colònia (Alemanya) |
| Formació | Universitat de Múnic (–1914) Liceu francès de Berlín (1898–1907) |
| Tesi acadèmica | Über die Integration linearer homogener Differentialgleichungen (1914 ) |
| Director de tesi | Alfred Pringsheim |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Colònia |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Colònia (1953–1956) Universitat d'Ankara (1947–1953) Universitat de Southampton (1941–1947) Universitat de Colònia (1924–1935) Universitat Frederic Guillem de Berlín (1919–1924) |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Wolfgang Börsch-Supan, Elisabeth Mager, Josef Naas, Karl Steimel, Wolfgang Börsch-Supan, Karl Steimel (en)  , Adelheid Rottländer (en) , Dietrich Kalb (en) , Elisabeth Trude Mager (en) i Karl Kießwetter (en) |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | Martha (Malla) Jessen (1925-1937) Vera Schereschevsky (1956-1956) |
| Pares | Karl Hamburger i Margarethe Levy |
| Germans | Georg Hamburger |
| Parents | Peter Jessen, sogre |
Vida i Obra
modificaHamburger era fill d'un conegut advocat i notari berlinès; el seu germà, mort en un camp de concentració, també ho va ser. Després d'acabar els estudis secundaris a Berlín va estudiar matemàtiques a diverses universitats, com era costum a l'època: Berlín, Lausana, Göttingen i Múnic. El 1914 va obtenir el doctorat a la universitat de Múnic amb una tesi dirigida per Alfred Pringsheim.[1]
Els anys següents va ser mobilitzat per la Primera Guerra Mundial: després de lluitar al front de Galítsia va caure malalt el 1916 i els anys següents va estar destinat a diferents institucions de recerca militar.[2] Acabada la guerra, va obtenir l'habilitació docent a la universitat de Berlín i va iniciar la seva carrera acadèmica com a professor extraordinari en aquesta universitat en la qual va estar fins al 1924.[3]
El 1924 va ser nomenat professor titular a la universitat de Colònia i director del institut de matemàtiques de la universitat.[4] Però, a partir de l'arribada dels nazis al poder (1933), va ser víctima d'un assetjament constant, a més de ser desposseït de la seva llicència docent (1935) i de reduir-li la pensió (1939).[5] Finalment, després de divorciar-se, va marxar a la Gran Bretanya on va arribar a haver de fer de mestre d'escola al seu desgrat, ja que no coneixia els mètodes per ensenyar en aquests nivells tan elementals.[6] El 1941 va aconseguir una plaça de professor a la universitat de Southampton.[7]
Acabada la guerra, la universitat de Colònia va intentar que tornés a la seva càtedra, però va preferir acceptar una oferta que va rebre de la universitat d'Ankara a Turquia, en la qual va estar de 1947 fins a 1953. El 1953 va acceptar la proposta de Colònia i es va convertir en l'únic matemàtic jueu que va retornar a la mateixa plaça que havia estat obligat a deixar amb les lleis antisemites de 1933.[8] Reinhold Baer i Friedrich Wilhelm Levi també van retornar al seu país, però no en les mateixes posicions, perquè eren eventuals quan van emigrar.[9]
Va morir tres anys després, el 1956, i pocs mesos després d'haver-se tornat a casar.
Hamburger és recordat per haver estés el problema del moment de Stieltjes a tot el eix dels nombres reals, convertint-lo en el problema del moment d'Hamburger (1920).[10]
Referències
modifica- ↑ Grimshaw, 1958, p. 373.
- ↑ Freitläger, 2008, p. 3.
- ↑ Hoheisel, 1966, p. 581.
- ↑ Golczewski, 1988, p. 148.
- ↑ Golczewski, 1988, p. 149 i 453.
- ↑ Siegmund-Schultze, 2009, p. 118.
- ↑ Freitläger, 2008, p. 4.
- ↑ Remmert, 2015, p. 34.
- ↑ Remmert, 2012, p. 248.
- ↑ Kjeldsen, 1993, p. 19-20.
Bibliografia
modifica- Golczewski, Frank. Kölner Universitätslehrer und der Nationalsozialismus: personengeschichtliche Ansätze (en alemany). Bohlau, 1988. ISBN 978-3-412-03887-8.
- Grimshaw, Margaret E. «Hans Ludwig Hamburger» (en anglès). Journal of the London Mathematical Society, Vol. 33, Num. 3, 1958, pàg. 377-383. DOI: 10.1112/jlms/s1-33.3.377. ISSN: 1469-7750.
- Kjeldsen, Tinne Hoff «The Early History of the Moment Problem» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 20, Num. 1, 1993, pàg. 19-44. DOI: 10.1006/hmat.1993.1004. ISSN: 0315-0860.
- Remmert, Volker R. «Jewish Emigré Mathematicians and Germany». A: Birgit Bergmann, Moritz Epple, Ruti Ungar (eds.). Transcending Tradition: Jewish Mathematicians in German Speaking Academic Culture (en anglès). Springer, 2012, p. 242-271. ISBN 978-3-642-22463-8.
- Remmert, Volker R. «Forms of Remigration: Émigré Jewish Mathematicians and Germany in the Immediate Postwar Period» (en anglès). The Mathematical Intelligencer, Vol. 37, Num. 1, 2015, pàg. 30-40. DOI: 10.1007/s00283-014-9524-7. ISSN: 1866-7414.
- Siegmund-Schultze, Reinhard. Mathematicians fleeing from Nazi Germany (en anglès). Princeton University Press, 2009. ISBN 978-0-691-14041-4.
Enllaços externs
modifica- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Hans Hamburger» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Hoheisel, Guido. «Hamburger, Hans Ludwig». Neue Deutsche Biographie, 1966. [Consulta: 26 agost 2020]. (alemany)
- Freitläger, Andreas. «NL Prof. Dr. Hans Ludwig Hamburger». Universität zu Köln, 2008. [Consulta: 26 agost 2020]. (alemany)