Harald III de Dinamarca
Harald II de Dinamarca (1040-1080) fou rei dels danesos des de 1076 fins a la seva mort, quan fou succeït per Canut IV de Dinamarca per manca de descendents. El seu regnat destaca per unificar la moneda[1] i per iniciar la reforma de la justícia. Pel domini dels nobles en els assumptes interns i pel seu refús a participar en guerres, fou conegut com a "Harald el Tou"
  | |
| Nom original | (sv) Harald 3. Hen |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1041 (Gregorià) |
| Mort | 17 abril 1080 (Gregorià) (38/39 anys) |
| Sepultura | Holy Cross Priory (en)  |
| Monarca de Dinamarca | |
| 1076 – 17 abril 1080 ← Svend II de Dinamarca – Canut IV de Dinamarca → | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Dinamarca |
| Ocupació | monarca |
| Altres | |
| Títol | Rei |
| Família | Casa d'Estridsen |
| Cònjuge | Margareta Hasbjörnsdatter |
| Pare | Svend II de Dinamarca |
| Germans | Ingerid de Dinamarca Sigrid de Danemark Sven le Croisé Canut IV de Dinamarca Olav I de Dinamarca Eric I de Dinamarca Nicolau I de Dinamarca Sven Svensson Benedict Gyda de Suède |
Referències
modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Harald III de Dinamarca
- ↑ Bricka, Carl Frederik, Dansk Biografisk Lexikon, vol. VII, I. Hansen – Holmsted, 1893