Haramosh
L'Haramosh. també conegut com a pic Haramosh o Peak 58, és una muntanya que s'alça fins als 7.397 msnm i és la tercera més alta de les muntanyes Rakaposhi-Haramosh, una secció de la gran serralada del Karakoram, al Pakistan.
Tipus | Muntanya | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Pakistan | |||
Localització | Gilgit-Baltistan, Pakistan | |||
| ||||
Serralada | Muntanyes Rakaposhi-Haramosh, Karakoram | |||
Dades i xifres | ||||
Altitud | 7.397 m | |||
Prominència | 2.277[1][2] | |||
Història | ||||
Cronologia | ||||
1958 | primer ascens | |||
Esport | ||||
Primer ascens | 4 d'agost de 1951 per Heinrich Roiss, Stefan Pauer i Franz Mandl | |||
Ruta normal | glacera/roca/escalada en gel | |||
L'Haramosh es troba uns 65 km a l'est de Gilgit, a la zona centre-sud de les muntanyes Rakaposhi-Haramosh, i s'eleva bruscament sobre les aigües del riu Indus. Uns 18 km al nord s'aixeca el Malubiting (7.458 m).
Ascensions
modificaL'Haramosh va ser reconegut per primera vegada el 1947 per una expedició suïssa, mentre el 1955 va ser un equip alemany el que va reconèixer la ruta nord-est. El 1957 Tony Streather, John Emery, Bernard Jillot i Rae Culbert, de la Universitat d'Oxford van fer-ne un intent fallit, on moriren Jillot i Culbert. Streather i Emery sobrevisqueren, però patiren importants congelacions. La història fou recollida al llibre The Last Blue Mountain de Ralph Barker.
Finalment l'Haramosh va ser escalat per primera vegada el 4 d'agost de 1958 pels austríacs Heinrich Roiss, Stefan Pauer i Franz Mandl, tot passant per l'Haramosh La i l'aresta est, seguint més o menys la ruta de la tragèdia de 1957.[3][4][5]
Segons l'Himalayan Index[6] el cim es va tornar a escalar el 1978 (expedició japonesa per l'aresta oest), 1979 (es desconeix nacionalitat i ruta) i 1988 (expedició polonesa per la cara sud-oest).
Bibliografia
modifica- High Asia: An Illustrated History of the 7000 Metre Peaks per Jill Neate, ISBN 0-89886-238-8.
- The Last Blue Mountain per Ralph Barker, Ripping Yarns, ISBN 1-904466-30-3.
Referències
modifica- ↑ «Haramosh, Pakistan». peakbagger.com [Consulta: 17 novembre 2016].
- ↑ «Karakoram ultra-prominences». peaklist.org. [Consulta: 11 gener 2014].
- ↑ «Himalaya, Pakistan, Haramosh». American Alpine Journal, 1959, vol. 11.
- ↑ Heinrich Roiss. «1958 Austrian Expedition the Ascent of Haramosh». Himalayan Journal, 1958, vol. 21.
- ↑ Babar, Samar. The Epic of Haramosh. The Army Press, 2010.
- ↑ Himalayan Index
Enllaços externs
modifica- Mapa procedent d'himalaya-info.org