Hedmark ['heːdˈmɑrk] ['heːdˈmɑrk] (pàg.) és un comtat de Noruega, fronterer amb els comtats de Sør-Trøndelag al nord, amb Oppland a l'oest i amb Akershus al sud-oest, així com amb els comtats suecs de Värmland i Dalarna. L'1 de gener del 2016 tenia 195.356 habitants,[1] i la seva superfície és de 27.397 km². La capital és Hamar.

Infotaula de geografia políticaHedmark
Flag of Hedmark.svg Escut d'armes
Escut d'armes
Fjellandskap Os (896500191).jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Norway Counties Hedmark Position.svg Modifica el valor a Wikidata
 61° N, 12° E / 61°N,12°E / 61; 12Coord.: 61° N, 12° E / 61°N,12°E / 61; 12
EstatNoruega Modifica el valor a Wikidata

CapitalHamar Modifica el valor a Wikidata
Població
Total197.406 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat7,21 hab/km²
Geografia
Part deØstlandet Modifica el valor a Wikidata
Superfície27.397,845541405 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Dissolució31 desembre 2019 Modifica el valor a Wikidata
SegüentInnlandet Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• County mayor of Hedmark (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataArnfinn Nergård (gener 2018) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2NO-04 Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSNO021 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webhedmark.org Modifica el valor a Wikidata

Hedmark fou nomenat com comtat l'any 1781, quan es va separar d'Oppland. El comtat està compost per tres districtes tradicionals: l'Østerdalen, el Solor i el Hedmarken. El comtat és travessat per una línia de tren que l'uneix amb Oslo.

Hamar, Kongsvinger, Elverum i Tynset són les ciutats més grans del comtat. Hedmark és un dels comtats menys urbanitzats de Noruega; pràcticament la meitat de la població viu en cases de fusta. La població es concentra principalment en el ric districte agrícola del llac Mjøsa, al sud-est. Els extensos boscos del comtat subministren gran part de la fusta de Noruega.

EtimologiaModifica

La forma en nòrdic antic del nom era Heiðmǫrk. El primer element és heiðnir, el nom d'una antiga tribu germànica. L'últim element és mǫrk, que vol dir zona fronterera. Fins al 1919 el comtat fou anomenat Hedemarkens AMT.[2]

HistòriaModifica

 
L'església de Stange, és una de les església medievals més antigues de Noruega.

Es trobaren restes d'assentaments de l'Edat de Pedra per tot el comtat. A principis de l'Edat dels Víkings, Hedmark era un petit regne governat pels reis Halfdan Hvitbeinn i Sigtryg Eysteinsson, entre altres.

Hedmark fou originalment una part del comtat d'Oppland, aquest formant part del gran comtat d'Akershus. L'any 1757, però, Oppland es va separar d'aquest gran comtat i pocs anys després, el 1781, Hedmark se separà d'Oppland nomenant-se nou comtat.

Hedmark també ha tingut certa importància per les seves mines de carbó, explotades sobretot a mitjans del segle xx. La més destacada d'aquestes és la de Folldal.

GeografiaModifica

 
El cim de Rondeslottet, de 2.179 metres, és el cim més alt de Hedmark.

Hedmark compta amb una superfície de 27,397 k, dividit de nord a sud pel riu Glomma, el riu més important de Noruega. El riu forma una gran vall anomenada Glåmdalen. La vall es caracteritza per muntanyes d'altitud notable, coberta de paisatges de muntanya realment magnífics. La zona de l'est del comtat, a la riba del llac Mjøsa, és la zona més fèrtil del comtat i la més poblada, on s'hi troba la capital.

El paisatge del comtat consta de camps agrícoles al sud i boscos de coníferes (taigà) al nord, formats per avets, pins, bedolls i tot de molses i líquens. De fet, la taigà comença entre els municipis de Hamar i Elverum, on continua fins a Suècia tot seguint el mar Bàltic, travessant Finlàndia i endinsant-se al nord de Rússia, cap a Sibèria, fins a arribar a les costes del Pacífic.

La muntanya més alta del comtat és el cim de Rondeslottet, de 2.178 metres. Al comtat podem trobar-hi tres parcs nacionals: el Femundsmarka, el Gutulia, el Rondane, i el Forollhogna, els dos primers situats dins el municipi d'Engerdal. Hedmark constitueix el 7,1% de Noruega

Escut d'armesModifica

L'escut de l'any 1987. Mostra tres barkespader, una mena d'estri per treure l'escorça dels arbres.

 
El riu Glomma a una zona boscosa de Hedmark

Divisió administrativaModifica

Hedmark té 195.356 habitants, que representa el 4,11% del total de Noruega. La capital és Hamar, però la ciutat més poblada és Ringsaker. El comtat es divideix en els municipis següents:

Núm. Nom Habitants Àrea (km²)
1   Ringsaker 32.524 1.125
2   Hamar 28.344 339
3   Elverum 19.838 1.221
4   Stange 19.104 642
5   Kongsvinger 17.377 965
6   Sør-Odal 7.791 487
7   Åsnes 7.607 1.015
8   Løten 7.272 363
9   Trysil 6.763 2.957
10   Eidskog 6.327 604
11   Tynset 5.490 1.831
12   Nord-Odal 5.118 476
13   Grue 5.078 787
14   Åmot 4.285 1.306
15   Våler 3.870 685
16   Stor-Elvdal 2.679 2.144
17   Alvdal 2.441 927
18   Os 2.033 1.013
19   Rendalen 1.998 3.073
20   Tolga 1.671 1.101
21   Folldal 1.669 1.266
22   Engerdal 1.434 1.921
Total   Hedmark 190.709 27.388


ReferènciesModifica

  1. «Població l'1 de gener de 2016. Tot el país, comtats i municipis» (en anglès). Oficina Central d'Estadístiques de Noruega. [Consulta: 26 novembre 2016].
  2. «Hedmark». A: Henriksen, Petter. Store norske leksikon (en noruec). Oslo: Kunnskapsforlaget, 2007 [Consulta: 6 juliol 2015]. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hedmark