Heinrich Freiherr von Stackelberg

Heinrich Freiherr von Stackelberg (Moscou, 1905-Madrid, 1946) fou un economista alemany que va contribuir a les teories del joc i de l'oligopoli.[1]

Infotaula de personaHeinrich Freiherr von Stackelberg
Biografia
Naixement31 octubre 1905 Modifica el valor a Wikidata
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 octubre 1946 Modifica el valor a Wikidata (40 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortLimfoma Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Colònia Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiErwin von Beckerath Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Bonn Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióeconomista, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Bonn
Universitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralHans Möller i Hans Möller Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolBaró Modifica el valor a Wikidata
FamíliaStackelberg (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Fill d'una família noble balto-alemanya, després de la Primera Guerra Mundial emigraren a Alemanya, on va estudiar matemàtiques i economia a la Universitat de Colònia. El 1941, esdevé professor d'economia a la Universitat de Bonn. El 1944, Stackelberg marexà d'Alemanya cap a Espanya, on fou professor visitant a Madrid i morí d'un limfoma el 1946. El seu principal treball, Marktform und Gleichgewicht (publicat el 1934) en el qual descriu els seus models de duopoli, fou més conegut a la seva mort, ja que en l'Alemanya Nazi hi havia una política econòmica anticompetitiva i no interessava pas.

Va proposar un model de duopoli on una de les empreses ho sap tot sobre el comportament de l'altra, que continua actuant seguint el model de Antoine-Augustin Cournot. El primer duopolista s'anomena director i integra en els seus plans la informació que té sobre el segon, anomenat seguidor, i efectuarà una oferta que maximitzi el seu benefici. Aquest model és evidentement superior als resultats obtinguts en el cas de fer les conjectures a l'estil Cournot per raó del seu avantatge informatiu sobre l'altra empresa, que veurà minvat el seu benefici.

El principal interès del duopoli de Stackelberg és que modelitza un comportament elaborat, el del director. I el principal inconveniene és en seu caràcter completament asimètric, on una empresa coneix tot sobre l'altra mentre aquesta s'acontenta a observar les ofertes efectuades, sense preguntar res.

ObresModifica

  • Grundlagen einer reinen Kostentheorie (Fonaments de la teoria de les despeses), Viena 1932
  • Marktform und Gleichgewicht (Mercat i equilibri), Viena 1934
  • Grundlagen der theoretischen Volkswirtschaftslehre (Principis de teoria Econòmica), 2. Aufl., Berna 1951
  • Theorie der Vertriebspolitik und Qualitätsvariation (Teoria de la política de distribució i diferenciació de qualitat), in: Ott, A. E., Preistheorie, Köln 1965, S. 230-318

ReferènciesModifica

  1. Faccarello, Gilbert; Kurz, Heinz D. «Heinrich von Stackelberg (1905-1946)». A: Handbook on the History of Economic Analysis Volume I: Great Economists Since Petty and Boisguilbert. Edward Elgar Publishing, 27 de juliol de 2016, p. 621–624. ISBN 978-1-78536-664-2.