Hel·làdic

Hel·làdic o període hel·làdic és un terme arqueològic modern per a referir-se a la seqüència de períodes que caracteritzen la cultura dins del continent europeu a l'antiga Grècia durant l'edat del bronze. Aquest terme es fa servir en arqueologia i història de l'art. Tracta de complementar dos termes paral·lels, civilització ciclàdica (en el mar Egeu), i civilització minoica (a l'illa de Creta), ambdues aproximadament contemporànies de l'hel·làdic.[1]

Ceràmica decorada amb un pop, Rodes, hel·làdic recent III C1, cap a 1200-1100 aC

Aquest esquema s'aplica principalment a la seva ceràmica. Típicament, només se'n poden obtenir datacions relatives. Els tres termes, hel·làdic, ciclàdic i minoic, es refereixen a la ubicació d'origen; hi havia comerç entre les zones, amb la qual cosa es pot trobar, per exemple, minoics mitjans a les Cíclades, sense que això signifiqui que es puguin classificar com a ciclàdics mitjans.

PeriodificacióModifica

La classificació antic, mitjà i recent pot aplicar-se a diferents nivells. S'ha acordat utilitzar I, II, III per al segon nivell, A, B, C per al tercer nivell, 1, 2, 3 per al quart, i a, b, c per al cinquè. No tots els nivells són presents a cada lloc.

El període hel·làdic se subdivideix en:


Període Dates aproximades
Hel·làdic antic I 2800-2500 aC
Hel·làdic antic II 2500-2300 aC
Hel·làdic antic III 2300-2100 aC
Hel·làdic mitjà 2100-1550 aC
Hel·làdic recent I 1550-1500 aC
Hel·làdic recent II 1500-1400 aC
Hel·làdic recent III 1400-1060 aC

Hel·làdic recentModifica

En aquest subperíode, va ser l'apogeu de la civilització micènica sota les noves influències de la Creta minoica i les Cíclades.

Es practicava l'escriptura lineal B.

Al període hel·làdic, li seguí l'anomenada «edat fosca».

ReferènciesModifica

  1. Hood, Sinclair. The Arts in Prehistoric Greece (en anglès). Yale University Press, 1994, p. 33. ISBN 0300052871. 

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica