Helena Leiva de Holst
Helena Leiva de Holst (Santa Cruz de Yojoa, 5 d'octubre de 1897 - San Pedro Sula, 12 d'agost de 1978) va ser una socialista hondurenya que va viatjar a la Xina i a la Unió Soviètica per estudiar marxisme. La seva política d'esquerres la va portar a l'exili a Guatemala, on va participar en causes feministes. En la dècada de 1950, Che Guevara va viure amb ella i li va dedicar part de la seva poesia. Quan el cop d'estat patrocinat per United Fruit va enderrocar al president guatemalenc Jacobo Árbenz, Leiva es va exiliar a Mèxic. Finalment va poder tornar a Hondures a finals de la dècada de 1960.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 octubre 1897  Santa Cruz de Yojoa (Hondures) |
| Mort | 12 agost 1978 (80 anys) San Pedro Sula (Hondures) |
| Activitat | |
| Ocupació | suffragette |
| Activitat | 1940 – |
| Participà en | |
| Primer Congrés Interamericà de Dones |
|
| Família | |
| Parents | Ponciano Leiva () |
| Cronologia | |
| juliol 1954 | detenció |
| 1954 | exili
|
Biografia modifica
Leiva Ferrera va néixer el 5 d'octubre de 1897 a Santa Cruz de Yojoa, Departament de Cortés (Hondures), filla d'Emilio Leiva i de Florinda Ferrera. Leiva era neta del president hondurenc Ponciano Leiva. Quan era nena, es va mudar a San Pedro Sula per als seus estudis i va ser allà on es va casar amb l'empresari alemany Henry Holst. A causa de les seves opinions polítiques d'esquerra, Leiva es va veure obligada a exiliar-se a Guatemala.[1] Leiva havia viatjat tant a la Xina com a la Unió Soviètica per estudiar marxisme[2] i, a més, donava suport a les causes feministes, assistint al Primer Congrés Interamericà de Dones, celebrat a la Ciutat de Guatemala l'any 1947.[3] També va ser una de les líders de l'Aliança de Dones.[4]
Leiva va continuar amb la seva militància, proporcionant allotjament al Che Guevara, que estava tan captivat en ella que descrivia la seva filosofia com a "propera al comunisme" i li va dedicar un poema el 1954, "Invitació al camí".[5][6][7] A mitjans de juliol de 1954, va ser detinguda durant el cop d'estat de United Fruit contra el president guatemalenc Jacobo Árbenz[4] i va ser exiliada a Mèxic.[8][9] Després de molts anys de viure a l'exili, finalment va poder tornar a la seva terra i va viure a San Pedro Sula durant la resta de la seva vida.[1]
Helena Leiva va morir el 23 d'agost de 1978 a San Pedro Sula, al departament de Cortés, Hondures.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Gonzalez Paredes. «Helena Leiva de Holst, Mitad Antorcha, Mitad Mujer». Cronicas de Honduras, 28-01-2014. [Consulta: 25 juliol 2015].
- ↑ "Anderson (2010)", p 126
- ↑ Flores Asturias. «Las Mujeres no Votan Porque Sí: Congreso Interamericano de Mujeres, 1947». Politica y Sentido Comun. Ricardo Flores Asturias, 06-06-2011. [Consulta: 19 juny 2015].
- ↑ Manfredi (h) «El Rastro del Invasor. Biografía del Che Guevara». El Rastro del Invasor. El Rastro del Invasor, 31-08-2014. [Consulta: 25 juliol 2015].
- ↑ Che Guevara: A Revolutionary Life. Grove/Atlantic, Inc., 2010, p. 139. ISBN 978-0-802-19725-2.
- ↑ "Anderson (2010)", p 120
- ↑ «Presentan en Guatemala compilación de poesía del Che | La Gente | Radio La Primerísima». www.radiolaprimerisima.com. Arxivat de l'original el 2020-03-18. [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ "Anderson (2010)", p 145
- ↑ "Anderson (2010)", p 154