Hellas Planitia
Hellas Planitia, també coneguda com la Conca d'Impacte d'Hellas, és una enorme i aproximadament circular conca d'impacte ubicada a l'hemisferi sud del planeta Mart. El fons de la conca és a uns 7.125 m de fondària i s'estén uns 2.300 km d'est a oest És a les coordenades 42° 42′ S, 70° 00′ E / 42.7°S,70°E[1]
 Hellas Planitia | |
|---|---|
  | |
| Dades generals | |
| Tipus | planitia |
| Cos astronòmic | Mart |
| Dades geogràfiques | |
| Coordenades | 42° 26′ S, 70° 30′ E / 42.43°S,70.5°E |
| Quadrangle | Quadrangle Hellas i Quadrangle Noachis |
| Localització | |
  | |
| Identificadors | |
| Gazetteer of Planetary Nomenclature | 2432 |
Descripció modifica
Amb un diàmetre d'uns 2.300 km,[2] és l'estructura d'impacte del planeta Mart. Es creu que es va formar durant el període de bombardeig del sistema sola ocorregut entre 4,1 i 3,8 mil milions d'anys enrere quan un gran asteroide colpejà la seva superfície.[3]
La diferència d'altitud entre la vora del cràter i el seu fons és de 9 km. La fondària del cràter és de 7.152 metres. La pressió atmosfèrica al fons és de 1.155 Pa (11.55 mbar, 0.17 psi, o 0.01 atm). Aquesta pressió està per sobre del punt triple de l'aigua hi seria un dels pocs llocs on el clima de Mart hi permetria mantenir l'aigua líquida si la temperatura estès per sobre dels 0 °C.[4]
Hellas Planitia és l'antípoda d'Alba Patera.[5][6][7]
Descobriment modifica
Per la seva gran mda i el seu alt i contrastat acoloriment, Hellas Planitia va ser una de les primeres característiques de Mart descobertes mitjançant telescopis des de la Terra, Abans que Giovanni Schiaparelli li donés el nom de Hellas (que en grec significa 'Grècia'), va ser conegut com a 'Lockyer Land', nom que li va donar Richard Anthony Proctor el 1867en honor de Sir Joseph Norman Lockyer.,.[8]
Possibles glaceres modifica
Les imatges de radar del Mars Reconnaissance Orbiter (MRO) SHARAD suggereixen que hi ha glaceres en tres cràters de la regió est de Hellas Planitia on actualment el gel es troba sota capes de pols i roques.[9] Aquest gel enterrat es calcula que fa entre 250 i 450 m de gruix al qual protegeixen de la sublimació les capes de pols i roques.
També les formes de moltes de les estructures característiques de Hellas Planitia i d'altres parts de Mart suggereixen que són degudes a glaceres.
Bibliografia modifica
- E. M. Antoniadi, The Hourglass Sea on Mars, Knowledge, July 1, 1897, pp. 169–172.
Referències modifica
- ↑ "Hellas Planitia". Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology Research Program. (anglès)
- ↑ Schultz, Richard A.; Frey, Herbert V. «A new survey of multi-ring impact basins on Mars». Journal of Geophysical Research, 95, 1990, pàg. 14175–14189. Arxivat de l'original el 2012-03-30. Bibcode: 1990JGR....9514175S. DOI: 10.1029/JB095iB09p14175 [Consulta: 7 agost 2012]. Arxivat 2012-03-30 a Wayback Machine.
- ↑ Acuña, M. H. [et al]. «Global Distribution of Crustal Magnetization Discovered by the Mars Global Surveyor MAG/ER Experiment». Science, 284, 5415, 1999, pàg. 790–793. Bibcode: 1999Sci...284..790A. DOI: 10.1126/science.284.5415.790. PMID: 10221908.
- ↑ Making a Splash on Mars Arxivat 2009-08-27 a Wayback Machine., NASA, 29 June 2000
- ↑ Peterson, J. E. «Antipodal Effects of Major Basin-Forming Impacts on Mars». Lunar and Planetary Science, IX, 1978-03, pàg. 885-886 [Consulta: 4 juliol 2012].
- ↑ Williams, D. A.; Greeley, R. «The Formation of Antipodal-Impact Terrains on Mars». Lunar and Planetary Science, XXII, 1991, pàg. 1505-1506 [Consulta: 4 juliol 2012].
- ↑ Williams, D. A.; Greeley, R. «Assessment of Antipodal-Impact Terrains on Mars». Icarus, 110, 2, 1994-08, pàg. 196–202. Bibcode: 1994Icar..110..196W. DOI: 10.1006/icar.1994.1116 [Consulta: 4 juliol 2012].
- ↑ William Sheehan. «The Planet Mars: A History of Observation and Discovery». Arxivat de l'original el 2017-07-01. [Consulta: 20 agost 2007].
- ↑ NASA. «PIA11433: Three Craters». [Consulta: 24 novembre 2008].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hellas Planitia |
- J. N. Lockyer, Observations on the Planet Mars (Abstract), Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, Vol. 23, p. 246
- The Hellas Of Catastroph, Peter Ravenscroft, 2000-08-16, Space Daily
- «Localitzador d'estructures astrogeològiques». Google Mars.