Hemocianina
Les hemocianines (en anglès: Hemocyanins o haemocyanins) són proteïnes que transporten oxigen a través del cos d'alguns animals invertebrats. Pertanyen al grup metal·loproteïna i contenen àtoms de coure enllaçats reversiblement amb una molècula d'oxigen (O₂). Després de l'hemoglobina, és la segona molècula de transport d'oxigen més usada en el regne animal. Al contrari que l'hemoglobina, l'hemocianina no està unida a les cèl·lules sanguínies, sinó que està en suspensió directament en l'hemolimfa. L'oxigenació produeix un canvi de color entre el Cu (I), que és incolor en estat desoxigenat, cap a la forma blava del Cu (II) en estat oxigenat.
 | |
| Substància | família de proteïnes  |
|---|---|
Distribució en les espècies modifica
Les hemocianines es troben en dos embrancaments d'animals:
- Mollusca: l'hemocianina va ser descoberta primer el 1927 en un cargol (Helix pomatia) per Svedberg.[1]
- Arthropoda: va ser primer descoberta en l'espècie Limulus polyphemus. Més recentment, s'ha trobat en la taràntula Eurypelma californicum,[2] l'escorpí Pandinus imperator,[3] i el centpeus Scutigera coleoptrata. En els artròpodes, sembla que evolutivament es van formar a partir de la classe Onychophora.[4] Les hemocianines, sembla que són rares entre els insectes, o hi estan completament absents.[5]
Contra el càncer modifica
S'ha investigat l'efecte antitumoral de l'hemocianina en animals de laboratori.[6]
Referències modifica
- ↑ van Holde KE, Miller KI «Hemocyanins». Adv. Protein Chem., 47, 1995, pàg. 1–81. DOI: 10.1016/S0065-3233(08)60545-8. PMID: 8561049.
- ↑ Voit R, Feldmaier-Fuchs G, Schweikardt T, Decker H, Burmester T «Complete sequence of the 24-mer hemocyanin of the tarantula Eurypelma californicum. Structure and intramolecular evolution of the subunits». J. Biol. Chem., 275, 50, desembre 2000, pàg. 39339–44. DOI: 10.1074/jbc.M005442200. PMID: 10961996.
- ↑ Jaenicke E, Pairet B, Hartmann H, Decker H «Crystallization and preliminary analysis of crystals of the 24-meric hemocyanin of the en l'escorpí emperador (Pandinus imperator)». PLoS ONE, 7, 3, 2012, pàg. e32548. DOI: 10.1371/journal.pone.0032548. PMC: 3293826. PMID: 22403673.
- ↑ Kusche K, Ruhberg H, Burmester T «A hemocyanin from the Onychophora and the emergence of respiratory proteins». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 99, 16, agost 2002, pàg. 10545–8. DOI: 10.1073/pnas.152241199. PMC: 124969. PMID: 12149441.
- ↑ Hagner-Holler S, Schoen A, Erker W, Marden JH, Rupprecht R, Decker H, Burmester T «A respiratory hemocyanin from an insect». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 101, 3, gener 2004, pàg. 871–4. DOI: 10.1073/pnas.0305872101. PMC: 321773. PMID: 14715904.
- ↑ Atala A «This Month in Investigative Urology». The Journal of Urology, 176, 6, desembre 2006, pàg. 2335–2336. DOI: 10.1016/j.juro.2006.09.002.
Bibliografia modifica
- Rehm P, Pick C, Borner J, Markl J, Burmester T «The diversity and evolution of chelicerate hemocyanins». BMC Evol. Biol., 12, 2012, pàg. 19. DOI: 10.1186/1471-2148-12-19. PMC: 3306762. PMID: 22333134.
- Ali SA, Abbasi A. Scorpion Hemocyanin: The blue blood. Saarbrücken: VDM Verlag Dr. Müller, 2011, p. 160. ISBN 978-3639337259.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hemocianina |