Obre el menú principal

Hemus

(S'ha redirigit des de: Hemos)

Hemus (llatí Haemus, grec Haimos) són unes muntanyes de Tràcia avui conegudes com els Balcans. El nom deriva suposadament de la paraula tràcia saimon (serralada) que els grecs van convertir en Haimos. Una altra teoria suposa el nom derivat del sànscrit himan o héman, que voldria dir «muntanya freda» o «muntanya tempestuosa» i que els grecs van deformar a Keima o Keimos.

Infotaula de geografia físicaHemus
Tipus Serralada
 42° 42′ N, 25° 00′ E / 42.7°N,25°E / 42.7; 25
Modifica les dades a Wikidata

Les muntanyes conegudes per Hemus s'estenien de la mar Adriàtica al Euxí (Mar Negre). Heròdot aplica aquest nom a les muntanyes a l'oest de les muntanyes Ròdope, amb el riu Cios (Cius), tributari de l'Ister, com a divisòria, però la majoria d'autors limiten el nom a les muntanyes de l'est, des del mont Scomius fins a la mar Negra on acabava entre les ciutats de Naulochus i Mesèmbria. Els antics deien que des de la muntanya més alta es podien veure l'Adriàtic i la mar Negre, però això fou aviat refutat. Plini el Vell diu que prop de la cimera de la muntanya més alta hi havia una ciutat de nom Aristaeum. Fins a sis pas de muntanya importants són esmentats pels antics, però el principal el situat entre Filipòpolis i Sàrdica que Amià Marcel·lí esmenta amb el nom de Succi o Succorum angustiae, però és més conegut com a Portes Trajanes (els otomans el van anomenar Ssulu Derbend).

A la serralada del Hemus vivien pobles tracis i Heròdot i Estrabó esmenten algunes tribus específiques: els crobizis, els coral·lis, els bessis, els astis i d'altres. Els romans els consideraren bandits i als astis especialment els consideraven els principals pirates de la mar Negra, però més tard foren traslladats a un altre emplaçament per Felip V de Macedònia.

Al segle iv va donar nom a la província romana d'Haemimontus.