Hemotafonomia
L'hemotafonomia (del grec haima per sang, taphos per enterrament i nomos per llei) és la ciència que s'ocupa de la morfologia cel·lular en taques de sang. Aquest terme va ser proposat el 1992,[1] inspirat en el vocable «tafonomia» introduït en paleontologia el 1940 per Ivan Iefrémov.[2] Atès que l'objecte d'estudi de l'hemotafonomia és la citomorfologia de les cèl·lules de la sang quan aquesta es troba en forma de taca, els seus subjectes d'estudi són qualsevol exemplar tacat de sang. El mètode d'estudi de l'hemotafonomia és l'anàlisi de les imatges en clarobscur obtingudes mitjançant microscòpia electrònica de rastreig. S'ha suggerit que la microscòpia confocal podria ser una alternativa pràctica a la microscòpia electrònica de rastreig quan no es requereixi un nivell molt alt de detall de la superfície de les taques de sang.[3] Més enllà del punt de vista de la ciència bàsica, l'hemotafonomia aplicada busca l'ús de les taques de sang com a prova criminalística o arqueològica.[4][5] També s'ha fet servir per a l'estudi de residus de sang en fragments de manuscrits medievals[6] i a la Síndone de Torí o Sant sudari.[7] L'hemotafonomia no s'ha de confondre amb l'anàlisi de patrons de taques de sang (bloodstain pattern analysis).
La sang dels vertebrats i la morfologia dels eritròcits de mamífer en el cos i en les taques
modificaLa sang dels vertebrats (és a dir, “sang” en sentit estricte) és un tipus de teixit conjuntiu format per una suspensió de cèl·lules en un medi líquid (plasma). En aquest teixit histològic, són presents tres tipus de cèl·lules: els eritròcits (glòbuls vermells), leucòcits (glòbuls blancs) i trombòcits (plaquetes, en els mamífers).
A diferència dels altres vertebrats, els mamífers tenen glòbuls vermells anucleats (acariòcits). Com a excepció en els altres vertebrats, les salamandres de la família Plethodontidae tenen una proporció de glòbuls vermells anucleats, amb l'espècie Batrachoseps attenuatus posseint gairebé un 95% d'acariòcits.[8] Igualment, el peix teleosti Maurolicus muelleri té eritròcits anucleats.[9] A causa de la manca de nucli, els eritròcits típics de mamífer tenen forma de disc bicòncau (discòcits). Això no s'aplica a la família Camelidae, on els glòbuls vermells són de forma ovalada (ovalòcits). Altres formes fisiològiques - les quals apareixen en poca proporció o són patològiques - són els equinòcits (cèl·lules en forma del fruit de l'estramoni), dacriòcits (cèl·lules en forma de llàgrima), esquizòcits (cèl·lules trencades), queratinòcits (cèl·lules en forma de banya), drepanòcits (cèl·lules en forma de falç), i moltes altres.
En les taques de sang, la major part dels glòbuls vermells comparteixen morfologia amb aquelles formes que es descriuen en hematologia. No obstant això, dues morfologies d'eritròcit es deuen específicament als fenòmens d'assecat de la sang, pel que poden considerar-se com morfologies característiques de les taques de sang de (com a mínim) els mamífers, i per això no es troben en condicions fisiològiques. Aquestes formes són dues:[10]
Referències
modifica- ↑ Hortolà, P «SEM analysis of red blood cells in aged human bloodstains» (en anglès). Forensic Science International, 55, 2, 1992, pàg. 139–159. DOI: 10.1016/0379-0738(92)90120-L.
- ↑ Efremov, J. A. «Taphonomy: new branch of paleontology» (en anglès). Pan-American Geologist, 74, 1940, pàg. 81-93.
- ↑ Hortolà, P «Microscopic imaging of human bloodstains: testing the potential of a confocal laser scanning microscope as an alternative to SEMs» (en anglès). Micron, 2020.
- ↑ Milani, M.; Curia, R.; Savoia, C. «FIB/SEM Haemotaphonomy: Red Blood Cells Identification in Unprepared Samples of Forensic Interest» (en anglès). Jacobs Journal of Forensic Science, 1(1), 2015, pàg. 1-8. Arxivat de l'original el 2016-02-07 [Consulta: 18 setembre 2019].
- ↑ Mainou Cervantes, L.; Antuna Bizarro, S.; Fortoul Van der Goes, T.; Straulino Mainou, L. «Identificación de restos de tejidos humanos en instrumentos rituales prehispánicos de México» (en castellà). Intervención, 15, 2017, pàg. 22-32.
- ↑ Bicchieri, M.; Pinzari, F. «Discoveries and oddities in library materials» (en anglès). Microchemical Journal, 124, 2016, pàg. 568-577.
- ↑ Lucotte, G. «Red Blood Cells on the Turin Shroud» (en anglès). Jacobs Journal of Hematology, 4 (2), 2017, pàg. 024. Arxivat de l'original el 2021-04-24 [Consulta: 24 abril 2021].
- ↑ Emmel, V. E «Studies on the non-nucleated elements of the blood. II. The occurrence and genesis of non-nucleated erythrocytes or erythroblastids in vertebrates other than mammals» (en anglès). The American Journal of Anatomy, 33, 2, 1924, pàg. 347–405. DOI: 10.1002/aja.1000330207.
- ↑ Wingstrand, K. G «Non-nucleated erythrocytes in a teleostean fish Maurolicus mülleri (Gmelin)» (en anglès). Zeitschrift für Zellforschung und Mikroskopische Anatomie, 45, 2, 1956, pàg. 195–200.
- ↑ Hortolà, P «Red blood cell haemotaphonomy of experimental human bloodstains on techno-prehistoric lithic raw materials» (en anglès). Journal of Archaeological Science, 29, 7, 2002, pàg. 733–739. DOI: 10.1006/jasc.2001.0782.