El hennin fou una lligadura en forma de con, campana o con truncat usat a la baixa edat mitjana per les dones europees de la noblesa.[1] Eren més comuns a Borgonya i França, però també en altres llocs, especialment a la cort anglesa,[2] i al nord d'Europa, Hongria i Polònia. Eren poc utilitzats a Itàlia. La paraula hennin apareix registrada per primer cop en francès el 1428, probablement abans que s'utilitzés la forma cònica. La paraula no apareix en anglès fins al segle XVIII.[3] El terme és usat per part d'alguns escriptors de moda per a altres tocats de dones de l'època.[4]

Hans Memling, jove, dona, en un Hennin cònica amb orelleres de vellut negre o vora i un vel pura, de la Alegorla de l'Amor Veritable, 1485-1490.

Tipologia en la història de l'art modifica

Referències modifica

  1. "Cornet" de Herbert Norris,vestit medieval i de la moda, 1999 (orig 1927 :445-48.
  2. Norris mostra exemples dels regnats d'Enric VI i Eduard IV
  3. (en anglès) Oxford English Dictionary. Historical Tesaurus.
  4. Piponnier i Mane es troben entre els escriptors que el varen fer servir, només per a tocats cònics, pàg. 80

Bibliografia modifica

  • Boucher, François: 20,000 Years of Fashion, Harry Abrams, 1966.
  • Kohler, Carl: A History of Costume, Dover Publications reprint, 1963, ISBN 0-486-21030-8
  • Laver, James: The Concise History of Costume and Fashion, Abrams, 1979
  • Payne, Blanche: History of Costume from the Ancient Egyptians to the Twentieth Century, Harper & Row, 1965. No ISBN for this edition; ASIN B0006BMNFS
  • Françoise Piponnier and Perrine Mane; Dress in the Middle Ages; Yale UP, 1997; ISBN 0300069065
  • Vibbert, Marie, Headdresses of the 14th and 15th Centuries, The Compleat Anachronist, No. 133, SCA monograph series (August 2006)

Vegeu també modifica

Còfia

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hennin