Antoine Pierre Henri Filhol fou un paleontòleg, espeòleg i zoòleg francès nascut l'11 de maig del 1843 a Tolosa i mort el 28 d'abril del 1902 a París.

Infotaula de personaHenri Filhol

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Antoine Pierre Henri Filhol Modifica el valor a Wikidata
11 maig 1843 Modifica el valor a Wikidata
Tolosa (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 abril 1902 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 75
Grave of Péligot (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
President Societat Zoològica de França
1898 – 1899 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbotànic, ornitòleg, paleontòleg, anatomista, metge, espeleòleg, malacòleg, naturalista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Tolosa Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Abrev. botànicaFilhol Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeBerthe-Adèle Péligot (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareÉdouard Filhol Modifica el valor a Wikidata
Premis

IPNI: 2728-1

Era fill d'Edouard Filhol (1814-1883), conservador del museu de Tolosa.

Filhol obtingué el seu títol de medicina el 1873 amb una tesi titulada: Sobre la sensibilitat recorrent a la mà. També fou doctor de les ciències i membre de l'Académie des sciences el 1897; presidí la Societat Zoològica de França el 1898.

Participà en diverses expedicions, destacant les que feu a bord del Travailleur (1880, 1881 i 1882) i del Talisman (1883).

En l'àmbit de l'espeologia, la seva obra principal tractà de l'estudi de les fosforites del Carcí. També fou company dels primers prehistoriados que estudiaren les coves de l'Arieja (Bédeilhac, Mas d'Azil, Massat, Monfort, L'Herm,…).

La seva bibliografia fou publicada a Nature el 1902 (pàgines 367 a 381) amb un retrat.

Col·lecció d'Henri Filhol modifica

Bibliografia parcial modifica

  • 18?? : La vie au fond des mers, les explorations sous-marines et les voyages du " Travailleur" et du "Talisman" (G. Masson, París, col·lecció Bibliothèque de la nature : viii + 303 p.).[1]
  • 1866: Âge de la pierre polie dans les cavernes des Pyrénées ariégeoises (J.-B. Baillière et fils, París : 83 p.).

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Henri Filhol
  1. Exemplar digital disponible a Gallica.