Henriette Avram

Henriette Avram (Manhattan, 7 d'octubre de 1919 modifica Miami, 22 d'abril de 2006 modifica) fou una programadora informàtica i analista de sistemes estatunidenca que va desenvolupar el format MARC (acrònim de MAchine-Readable Cataloging, "catalogació llegible per màquina"), estàndard de codificació i d'intercanvi de dades bibliogràfiques que ha esdevingut el més utilitzat en biblioteques i centres de documentació per a la descripció de documents i dels seus fons.

Infotaula de personaHenriette Avram
Biografia
Naixement(en) Henriette Regina Davidson modifica
7 octubre 1919 modifica
Manhattan (Nova York) modifica
Mort22 abril 2006 modifica (86 anys)
Miami (Florida) modifica
Causa de mortCauses naturals modifica (Càncer modifica)
Lloc d'enterramentcementiri nacional d'Arlington, Court 8, section J, column 1, niche 3 38° 52′ 35″ N, 77° 03′ 36″ O / 38.876371°N,77.060135°O / 38.876371; -77.060135 modifica
Dades personals
FormacióHunter College
Universitat George Washington modifica
Activitat
Camp de treballCiències de la computació modifica
OcupacióBibliotecària, informàtica, enginyera i programadora modifica
OcupadorBiblioteca del Congrés dels Estats Units modifica
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeHerbert Avram modifica
Premis

Find a Grave: 22810559 Modifica els identificadors a Wikidata

El desenvolupament del format MARC entre els últims anys seixanta i els primers setanta a la Biblioteca del Congrés va revolucionar la pràctica catalogràfica, fent possible l'automatització de moltes funcions del personal de biblioteca, com també l'intercanvi ràpid i efectiu d'informació bibliogràfica per mitjans electrònics entre biblioteques que utilitzen estàndards de catalogació compatibles.[1]

Anys primerencsModifica

Henriette Regina Davidson va néixer a Manhattan el 7 d'octubre de 1919, el seu pare era un distribuïdor de material per a rellotges i una mare que era reportera del Public Ledger, un diari de Filadèlfia. Tot i que ella mai va pretendre esdevenir bibliotecària, Henriette va passar molts dissabtes de la seva infantesa llegint a les botigues del veïnatge, que, en aquell temps, albergaven una mena de minibiblioteques públiques.[2][3]

Henriette Davidson somiava trobar una cura pel càncer, el qual era prevalent en la seva família, per això es va inscriure als cursos de pre-medicina a la Hunter University. El 1941, Henriette Davidson es va casar amb Herbert Mois Avram, qui es va allistar a l'Armada. Al final de la Segona Guerra Mundial, Herbert Avram era un Comandant Lloctinent condecorat que hi havia estat assignat a tots dos escenaris, de l'Atlàntic i al de l'Oceà Pacífic.[2]

Els Avram van tenir tres nens: Marcie, Lloyd, i Jay, i van mantenir la seva residència a Nova York fins al 1951, quan Herbert Avram va agafar una feina a l'Agència de Seguretat Nacional a Washington DC.[2] Herbert Avram també va treballar per la CIA.[4]

Començaments de carreraModifica

La parella es van traslladar primer a Arlington, i més tard a Silver Spring. Una vegada establerts a Virgínia, Henriette Avram va deixar la seva vida de mestressa de casa. Va començar a estudiar matemàtiques a la Universitat de George Washington, i el 1952 es va incorporar a l'Agència de Seguretat Nacional (NSA). Treballant amb la IBM 701, aviat va esdevenir una de les primeres programadores d'ordinador.[2][5]

En els primers anys de la dècada dels 60 es va traslladar al sector privat, treballant primer a l'Agència de Recerca americana i més tard per una empresa de programació, Datatrol Corporation.[2] Ambdues feines van consistir amb anàlisi de sistemes i programació, però va ser a Datatrol que Avram va tenir la seva primera experiència professional amb biblioteques. Quan se li va demanar dissenyar una biblioteca d'informàtica, ella de seguida es va posar a llegir diversos llibres de text de Biblioteconomia per tal d'aprendre l'argot apropiat. També va contractar un bibliotecari per què l'ajudés en el seu en el procés de disseny. Va ser a través d'aquest projecte que Henriette Avram es va introduir a la Biblioteca del Congrés al Servei de la divisió de Targetes. També va fer feina amb Frederick Kilgour, pare del Online Computer Library Center, en el primer intent d'OCLC d'informatitzar la informació bibliogràfica.Al març de 1965, Avram va ser contractada com a analista de sistemes a l'Oficina de l'Especialista de Sistemes de la Informació.[5][6]

Biblioteca del CongrésModifica

Henriette Avram és considerada una "bibliotecària per assoliment" per l'Associació Americana de Biblioteques (ALA), degut en gran manera a la Biblioteca del Congrés, de la qual va dir : "... quan parlo i em refereixo a ella com 'la Gran Biblioteca' ho faig amb sinceritat i estima per tot el que he après dins d'aquestes parets".[3][7] Avram es distingia sovint per la seva petita alçada, l'accent de Nova York i l'impuls incansable. També era una hàbil líder. "Ella va ser capaç de fomentar un esperit de cooperació entre els especialistes en informàtica i bibliotecaris del seu personal. En la seva manera típica de fer, va entrar en el món de les biblioteques i va aprendre els seus problemes, adoptant-los com si fossin propis."[5][8][9]

La seva primera tasca a la Biblioteca del Congrés (LC) va ser per analitzar dades catalogades per tal de ser processades per ordinador. Tenint en compte la seva formació a NSA, on va aprendre “el primer és entendre exhaustivament el subjecte abans d'emprendre la solució computaritzada” Avram, juntament amb dos bibliotecaris, va començar aquest procés per examinar la informació continguda en un registre catalogat.[3]

Per cada peça d'informació es necessitaria un algoritme matemàtic independent, i hi havia milions d'elements per catalogar, en centenars de llengües diferents. També va estudiar les regles de l'ALA i les normes de presentació de la LC per aprendre tot el que pogués sobre el control bibliogràfic. Quan Avram va haver examinat exhaustivament cada aspecte del registre bibliogràfic, “va traduir el que va aprendre a un conjunt de camps que… Donant-los un nom (les etiquetes), manejant instruccions (els indicadors), i parts (els subcamps).”[6]

El 1967 el càrrec d'Avram a la LC va passar a Coordinadora Ajudant de Sistemes d'Informació. En aquest lloc, va continuar el Projecte Pilot MARC, que va concloure al juny de 1968; va dirigir el Servei de Distribució del MARC, que va començar al març de 1969; i va iniciar el Projecte Pilot RECON, que mai va completar. El Projecte de RECON era un pla per convertir materials retrospectius al format MARC. Com aquest projecte no va rebre el suport de la LC, la conversió retrospectiva es va anar fent a través del país, però no com un esforç coordinat d'abast nacional. Avram va dir, “Aquest fracàs ha impactat severament totes les biblioteques.”[5] L'esmentada manca de suport pel RECON va ser considerada per ella com “l'única experiència decebedora” de la seva carrera.[3]

Avram va participar en el desenvolupament de la International Standard for Bibliographic Description for Monograph Publications (ISBD(M)) quan el 1969 va assistir a una Reunió Internacional d'Experts en Catalogació patrocinada per la Federació Internacional d'Associacions i Institucions Bibliotecàries (IFLA). Un any més tard, Avram esdevenia Cap d'Oficina de Desenvolupament del MARC a la LC. Va continuar encapçalant els projectes MARC i RECON, però va ser també la responsable de tot el que implicava l'automatització de les activitats de processament de la LC. Les seves responsabilitats es van ampliar quan el 1976 va esdevenir la Directora de l'Oficina de Desenvolupament de la Xarxa. Aleshores va ser l'encarregada de coordinar els recursos bibliogràfics i de xarxa de la biblioteca a ambdós nivells, nacional i internacional. A més a més, en aquest moment també va ser presidenta del Grup de Treball de l'IFLA sobre Content Designators, que utilitza la ISBD per a desenvolupar la versió internacional del format MARC conegut com a UNIMARC.[10]

El 1980 Henriette Avram dirigia un equip de set-centes persones al Departament de Processament de LC. En la seva posició com a primera Directora de Processament de Sistemes, Xarxes i Planificació d'Automatització, va ser responsable del treball en xarxa, activitats d'automatització, i serveis i productes bibliogràfics. Quan tres anys més tard Avram va esdevenir Assistant Librarian for Processing Services, el personal al seu càrrec es va doblar. Aleshores estava encarregada de catalogació, adquisicions, operacions a l'estranger, desenvolupament de treball en xarxa i planificació d'automatització, treball que va desenvolupar durat sis anys. Parlant de la seva decisió de quedar-se a la LC, malgrat altres oportunitats més lucratives, Avram deia, “vaig quedar-me perquè vaig estimar el lloc, les persones i el repte.”[5] Quan el 1992 es va retirar de la LC, Henriette Avram era l'Associate Librarian for Collections Services. El seu personal, integrar per mil set-centes persones, era responsable de les adquisicions, catalogació, preservació, desenvolupament de col·lecció, operacions a l'estranger, treball en xarxa i planificació d'automatització, i processament i servei de materials de format especial.[1]

MARCModifica

MARC, Màquina-Catalogació Llegible, és el mètode pel qual els catàlegs de fitxes de paper i tinta es van convertir en els catàlegs d'ordinador. Aquests sistemes automatitzats al seu torn milloren en gran manera la viabilitat de préstec interbibliotecari i aplanant el camí per a la creació d'utilitats per treballar en xarxa.[3] Avram va ser una figura clau en la revolució de la biblioteconomia en ciències de la informació.[8][10]

MARC, en les seves paraules, és "un conjunt de formats, publicacions, procediments, persones, normes, sistemes, equips, etc., que ha evolucionat al llarg dels anys que estimulen el desenvolupament de xarxes d'informació i automatització de biblioteques... en l'àmbit nacional i internacional. " [3] MARC ha tingut moltes encarnacions a través dels anys, des del Memoràndum Inicial de Planificació numero Tres, que va resultar d'aquest primer anàlisi del catàleg de fitxes de la LC, al MARC 1 (com va ser nomenat després del Sistema Pilot MARC, novembre 1966 -octubre 1967), i, finalment, el MARC 21, el format que s'utilitza avui dia.[9] Avram és l'autora del llibre, MARC, la seva història i les seves implicacions, publicat per la Biblioteca del Congrés el 1975.[11]

Per tal d'assegurar que MARC seria adoptat a tot el país, va treballar amb l'Associació Americana de Biblioteques (ALA) i l'Institut Nacional d'Estàndards Americà per fer-lo un estàndard nacional.[3] No contenta amb aconseguir que el 1971 fos reconegut com un estàndard nacional, Avram va continuar fent pressió fins que el 1973 el MARC va esdeveni un estàndard de l'Organització Internacional per l'Estandardització. En gran part a causa dels seus esforços, MARC és ara utilitzat com la base per automatització de lezs biblioteques i la comunicació bibliogràfica per tot el món.[10]

JubilacióModifica

Després de la seva jubilació, Henriette Avram i el seu marit es van traslladar a Califòrnia (Maryland). La parella es va mantenir activa col·laborant amb el St. Mary's College.[5]

Després de la mort del seu marit Herbert el 15 de gener de 2006, Henriette es va reubicar a Florida.[4] Va morir de càncer al Miami Baptist Hospital el 22 d'abril només tres mesos després de la mort del seu marit. Tenia 86 anys.[2] Avram un cop va dir:

« M'agradaria ser recordada com una bona gestora, per haver fet alguna cosa que va ser significativa en aquest món, en servei als altres[7] »

La seva energia, lideratge, diplomàcia i la notable contribució a l'automatització i el control bibliogràfic són prova que va aconseguir aquest objectiu. Malgrat que estar Encara orgullosa pels seus èxits el seu interès per anar endavant no va defallir mai: "No hem de seure a descansar satisfets, encara hi ha molt més per fer."[5]

Premis i honorsModifica

  • 1971 Margaret Mann Citation dins Catalogant i Classificació de l'Associació de Biblioteca americana[12]
  • El premi de 1974 Dones Federals
  • 1977 Honorary Doctorat de Ciència d'Universitat d'Illinois Del sud
  • 1979 Recerca/Acadèmica Bibliotecari de l'Any de l'Associació d'Universitari i Biblioteques de Recerca
  • 1980 Consecució dins Biblioteca i Tecnologia d'Informació Premi de Biblioteca i Tecnologia d'Informació Associació
  • 1981 Melvil Dewey Medalla de l'Associació de Biblioteca americana
  • 1986 Premi d'Agraïment de la Biblioteca Central Nacional de Taipei, Taiwan
  • 1987 Honorary Company de la Federació Internacional d'Associacions de Biblioteca i Institucions
  • 1988 Joseph W. Lippincott Premi
  • 1989 Servei Executiu Assenyalat Premi de l'Associació d'Executius Sènior Lliga de Desenvolupament Professional[13]
  • 1989 Informació Nacional Company d'Organització dels Estàndards
  • 1990 John Ames Premi/de Premsa de Bosc d'Humphrey
  • 1990 Premi Professional de l'Associació de Biblioteques Especial
  • 1991 Honorary Doctorat de Humane Cartes de Rochester Institut de Tecnologia
  • 1992 Servei Assenyalat Premi de la Biblioteca del Congrés
  • 1992 Meritorious Premi de Servei de l'Institut d'Estàndards Nacional americà
  • 1993 Honorary Doctorat de Ciència de la Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign
  • 1997 Honorary Afiliació de Vida en l'Associació de Biblioteca americana[14]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Schudel, Matt «Henriette D. Avram; Transformed Libraries». The Washington Post, 28-04-2006 [Consulta: 16 març 2013].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Henriette D. Avram, Modernizer of Libraries, Dies at 86». The New York Times, 03-05-2006 [Consulta: 14 octubre 2014].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Pattie, Ling-yuh W. (Miko) «Henriette Davidson Avram, the Great Legacy». Cataloging & Classification Quarterly, 25, 2-3, 11-05-1998, pàg. 67–81. DOI: 10.1300/J104v25n02_05 [Consulta: 15 octubre 2014].
  4. 4,0 4,1 «Obituary: Herbert M. Avram.». Washington Post., 22-01-2006.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Rather, Lucia J.; Wiggins, Beacher «MARC her Words: An Interview with Henriette Avram». American Libraries, 20, 9, octubre 1989 [Consulta: 15 octubre 2014].
  6. 6,0 6,1 Intner, Sheila S. «The Passing of an Era». Technicalities, 13, març 2007.
  7. 7,0 7,1 «They Won! and Did It ALA's Way» (en anglés). American Libraries 28 (8): 70., Setembre, 1997. [Consulta: 23 abril 2016].
  8. 8,0 8,1 Australian Library and Information Association «She made her MARC». InCite, 27, 2006, pàg. 13.
  9. 9,0 9,1 Avram, Henriette. The MARC pilot project: final report on a project sponsored by the Council on Library Resources, inc.. Washington, DC: Library of Congress, 1968, p. 1. OCLC 3690. 
  10. 10,0 10,1 10,2 Rather, Lucia J.; Wiggins, Beacher «Henriette D. Avram: Close-Up on the Career of a Towering Figure in Library Automation and Bibliographic Control». American Libraries, 20, 9, octubre 1989, pàg. 855–859 [Consulta: 15 octubre 2014].
  11. Avram, Henriette D. MARC, its history and implications. Washington: Library of Congress, 1975. ISBN 0-8444-0176-5. 
  12. «MARC Creator Henriette Avram Dies». American Libraries, 26-04-2006.
  13. Causey, Mike «Raise for Special-Raters». The Washington Post, Jan 8, 1990 [Consulta: 16 març 2013].
  14. Lamolinara, Guy «Henriette Avram Receives Honorary Life Membership». Library of Congress Information Bulletin, 56, 13, agost 1997 [Consulta: 15 octubre 2014].

BibliografiaModifica