Henry Gellibrand

matemàtic, físic i astrònom anglès

Henry Gellibrand (Londres, 17 de novembre de 1597 - Londres, 16 de febrer de 1637) va ser un astrònom i matemàtic anglès.

Plantilla:Infotaula personaHenry Gellibrand
Biografia
Naixement17 novembre 1597 Modifica el valor a Wikidata
Londres (Regne d'Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 febrer 1637 Modifica el valor a Wikidata (39 anys)
Londres (Regne d'Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSt. Peter le Poer 51° 30′ 54″ N, 0° 05′ 06″ O / 51.51511°N,0.085°O / 51.51511; -0.085 Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Oxford (1619–1623)
Trinity College, Oxford (1616–1619) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióastrònom, matemàtic, professor d'universitat, geofísic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorGresham College (1627–1636) Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsSamuel Gellibrand Modifica el valor a Wikidata

Descrit per la fontDictionary of National Biography (1885–1900) Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 14106339 Modifica els identificadors a Wikidata

Vida i obra

modifica

Gillebrand va estudiar a la universitat d'Oxford en la qual va trabar amistat amb Henry Briggs i amb John Bainbridge i es va graduar el 1623.[1] El 1626 va ser escollit professor del Gresham College, càrrec que sorprenentment va deixar el 1636, per morir uns mesos després a començaments de 1637.

Després de la mort de Briggs el 1630 va emprendre la tasca d'acabar al seva obra magna, la Trigonometria Britannica, que va publicar el 1633.[2] El llibre conté una taula amb el sinus (amb catorze decimals exactes), les tangents i les secants (amb deu decimals) i els logaritmes de les tangents (amb onze decimas) de cada centèsima de grau. La seva introducció constava de dues parts: explicacions (pàgines 1-60) i aplicacions (pàgines 61-110); aquesta segona part va ser escrita per Gillebrand.[3]

Tot i que va publicar altres llibres, el fet pel qual és més recordat és per haver estat el primer en postular la variació en el temps de la declinació magnètica en uns treballs seus de 1634 i 1635 titulats Appendix Concerning the Longitude.[4] i A Discourse Mathematical on the Variation of the Magneticall Needle,[5] respectivament. Altres autors ja havien trobat anomalies, però les havien atribuït a errors de mesura.[6]

De totes formes la obra seva que va tenir més difusió va ser An epitome of the art of navigation, un llibre publicat molts anys després de la seva mort, però escrit entre 1630 i 1634.

Referències

modifica
  1. Feingold, 1984, p. 113.
  2. Feingold, 1984, p. 181.
  3. Roegel, 2010, p. 4.
  4. Pumfrey, 1989, p. 181 i ss.
  5. Keller, 2023, p. 242-243.
  6. Merryl i McElhinny, 1983, p. 6.

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Henry Gellibrand» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • North, J.D. «Gellibrand, Henry» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 31 agost 2024].
  • Westfall, Richard S. «Gellibrand, Henry» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 30 agost 2024].
  • Goodwin, Gordon. «Gellibrand, Henry» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2004. [Consulta: 31 agost 2024].