Diclorur d'heptaoxigen
compost químic
(S'ha redirigit des de: Heptaòxid de diclor)
El diclorur d'heptaoxigen (també anomenat òxid perclòric, anhídrid perclòric, heptaòxid de diclor, òxid de clor(VII)), és un compost químic inorgànic la fórmula del qual és: .
 | |
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 181,902108 Da i 182,9 g/mol |
| Estructura química | |
| Fórmula química | Cl₂O₇ |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Densitat | 1,9 g/cm³ |
| Punt de fusió | −91,57 °C |
| Punt d'ebullició | 82 °C |
És considerat com un dels òxids de clor més estables, i el que està més oxigenat. Quan reacciona amb aigua produeix àcid perclòric.[1][2][3]
Propietats físiques i químiques de l'òxid perclòric modifica
Les principals propietats físiques i químiques de l'òxid perclòric són:
- líquid incolor volàtil i oliós,
- pes molecular és de 182,9 g/mol,
- densitat de 1900 kg/m³
- punts de fusió i d'ebullició -91,57 °C i 82 °C respectivament,
- espontàniament explosiu a l'impacte o en contacte amb la flama i especialment en presència dels seus productes de descomposició,
- soluble en tetraclorur de carboni a temperatura ambienti,
- reacciona amb aigua per formar àcid perclòric,
- esclata al contacte amb el iode,
- en condicions normals, és més estable, encara que amb menys poder oxidant que els altres òxids de clor,
- òxid fortament àcid, i en solució forma un equilibri amb l'àcid perclòric,
- en presència hidròxids de metalls alcalins, forma perclorats,
- la seva descomposició tèrmica es produeix per la dissociació monomolecular del triòxid de clor i radical.
Referències modifica
- ↑ «Óxido perclórico: fórmula, propiedades, riesgos y usos - Lifeder» (en castellà). , 04-07-2017 [Consulta: 16 maig 2018].
- ↑ «Cl2O7 / óxido de cloro (VII)». [Consulta: 16 maig 2018].
- ↑ «perclórico». [Consulta: 16 maig 2018].