Herenni Etrusc

Herenni Etrusc (en llatí:Herennius Etruscus) va ser fill de l'emperador romà Deci Segons les monedes el seu nom complet era Q. Herennius Etruscus Messius Trajanus Decius, i els noms Herennius Etruscus derivaven de la seva mare Herènnia Etruscil·la. Tenia un germà menor anomenat Hostilià. El seu regnat només va durar un any a causa de la seva mort a la guerra contra els gots.

Infotaula de personaHerenni
Sestertius Herennius Etruscus-s2749.jpg
sesterci amb l'efígie d'Herenni, en el revers estan els instruments per al culte de la religió romana tradicional, que Deci havia imposat. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementQuintus Herennius Etruscus Messius Decius
220 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Pannònia (Antiga Roma) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r juliol 251 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (30/31 anys)
Razgrad Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata
  35è emperador de l'Imperi Romà
En el càrrec des de 251 (amb Deci)
Activitat
OcupacióPolític Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesDeci
Herènnia Etruscil·la
GermansHostilià Modifica el valor a Wikidata

Carrera militarModifica

Herenni va acompanyar el seu pare, com a tribú militar, quan l'any 248 l'emperador Felip l'Àrab, el va enviar a la zona del Danubi amb ordres d'aplacar la revolta de Pacatià.[1] L'any següent les tropes van obligar Deci a rebel·lar-se i assumir el títol d'emperador. Deci i Felip es van trobar a la rodalia de Verona i en l'enfrontament va morir Felip.[2][3]

L'any 250, després que Deci hagués formalitzat el seu títol davant el senat, va demanar que Herenni i Hostilià rebessin el títol de Caesar[4][5] i Herenni a més el de Princeps Juventutis. Deci i Herenni van marxar a la frontera d'Il·líria a pacificar la zona, mentre la seva dona i Hostilià es quedaven a Roma.[6]

Ascens al tronModifica

El 251 va ser nomenat cònsol i admès a la participació en el títol d'august, això implicava ser coemperador juntament amb el seu pare. Però cap a finals d'aquell any, van rebre la notícia que els gots estaven saquejant la frontera. El pare i el fill van decidir enfrontar-se a ells abans que arribessin amb el botí a l'altra banda. En la batalla d'Abritus, Herenni va ser ferit mortalment per una fletxa i el seu pare va declarar que la mort d'un sol soldat no era motiu de preocupació;[7] poc després també va morir el pare.[8][9]

Els soldats van nomenar immediatament a Trebonià, però quan es va saber a Roma, també Hostilià va ser nomenat nou emperador.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Herenni Etrusc

ReferènciesModifica

  1. Adkins i Adkins, 1994, p. 28.
  2. Zòsim, Històra Nova I.22
  3. Potter, 2004, p. 240-241.
  4. Sext Aureli Víctor De Caesaribus, XXIX, 1.
  5. CIL II, 4958; III, 5988; III, 3746; II, 4957; XIII, 9123
  6. Sext Aureli Víctor De Caesaribus, XXIX, 2
  7. Sext Aureli Víctor De Caesaribus, XXIX, 4-5
  8. Zòsim, Història Nova, I, 23.2-3
  9. Jordanes, De origine actibusque Getarum, XVIII, 3

BibliografiaModifica