Hermàgores de Temnos
Hermàgores de Temnos (en llatí Hermagoras, en grec Ἑρμαγόρας) va ser un destacat retòric grec del temps de Gneu Pompeu i Ciceró. Va néixer a Temnos, a l'Àsia menor.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle II aC  |
| Mort | valor desconegut |
| Activitat | |
| Ocupació | retòric |
| Activitat | (Floruit: segle II aC ) |
Pertanyia a l'escola ròdia, i sembla que va intentar sobresortir més com a orador que com a mestre de retòrica. Però és conegut sobretot com a professor de retòrica. Va dedicar una especial atenció a la invenció, i va fer una divisió pròpia de les parts de l'oració, diferent de la que feien altres retòrics. Ciceró es va oposar a aquest sistema, però Quintilià el va defensar. De totes maneres, l'afany de sistematitzar les parts de l'oració el va fer perdre el punt de vista pràctic, des del que s'ha d'entendre el discurs.
Va ser autor de diversos llibres actualment perduts, però Suides en menciona els títols: Ρητορικαί, Περὶ ἐζεργασίας, Περὶ φράσεως, Περὶ σχηνάτων, i Περὶ πρέποντος. Pompeu al seu retorn d'Àsia va discutir amb un retòric de nom Hermàgores a l'illa de Rodes, i probablement era aquest, però alguns historiadors pensen que va poder ser Hermàgores Carió. A més d'aquest suposat episodi, un dels seus oponents, contemporani seu va ser Ateneu, retòric grec, que definia la retòrica com l'art d'enganyar.[1][2]
ReferènciesModifica
- ↑ Quintilià. Institució oratòria III,1,16; II, 15,23
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. II. Boston: Little, Brown, & Comp., 1867, p. 408.