Hermònim

Jordi Hermònim (Georgious Hermonymus, Γεώργιος Ἑρμώνυμος) fou un erudit romà d'Orient que va contribuir de manera important al renaixement del coneixement grec a Itàlia al segle xv. Va emigrar a Itàlia després de la conquesta de Constantinoble pels otomans el 1453. (Fabricius, Bibl. Graec. vol. 11. p. 635.)

Infotaula de personaHermònim
Biografia
Naixement1452 Modifica el valor a Wikidata
Esparta (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1508 Modifica el valor a Wikidata (55/56 anys)
Activitat
Ocupaciófilòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de París Modifica el valor a Wikidata
AlumnesErasme de Rotterdam, Johannes Reuchlin, Guillaume Budé i Jacques Lefèvre d'Étaples Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralGuillaume Budé i Jacques Lefèvre d'Étaples Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Tot i que se'l vincula a la ciutat d'Esparta, aquesta ciutat ja no existia al segle xv, per la qual cosa probablement es referia a Mistràs, la segona ciutat més gran de l'Imperi Romà d'Orient de l'època en ràpida decadència.[1] Mistra es trobava als turons que dominaven les antigues ruïnes d'Esparta,[2] va ser el centre d'un gran renaixement de la literatura grega de l'època i també la llar de Jordi Gemist Pletó.[3][4]

Hermònim va anar primer a Milà on va treballar com a copista i després a París, ja que en aquella època hi havia una gran necessitat de professors i traductors de grec. Hermònim va arribar a París el 1476, i va treballar com a copista a la cort francesa.

Més tard, com a conferenciant a la Sorbona va aprofitar la gran col·lecció de llibres grecs antics de les biblioteques de París per iniciar les seves activitats erudites. Es va fer famós com a professor de grec i entre els seus alumnes hi havia Erasme, Budaeus, Reuchlin i Jacques Lefèvre d'Étaples.[5]

Hermònim també va participar en la diplomàcia. El 1475 va ser enviat al Regne d'Anglaterra pel papa Sixt IV, per tal de pressionar perquè Eduard IV d'Anglaterra l'alliberés George Neville de la presó.[6][7]

ReferènciesModifica

  1. Sandys, John Edwin. A History of Classical Scholarship: From the Revival of Learning to the End of the Eighteenth Century in Italy, France, England and the Netherlands (en anglès). Cambridge University Press, 2011-02-17, p. 169. ISBN 978-1-108-02707-6. 
  2. Montanari, Franco; Matthaios, Stefanos; Rengakos, Antonios. Brill's Companion to Ancient Greek Scholarship (2 Vols.) (en anglès). 448: BRILL, 2015-05-12. ISBN 978-90-04-28192-9. 
  3. Coward, David. A History of French Literature (en anglès). Ardent Media, 2008, p. 137. 
  4. Kittel, Harald; Frank, Armin Paul; House, Juliane; Greiner, Norbert; Schultze, Brigitte. Traduction: encyclopédie internationale de la recherche sur la traduction (en anglès). Walter de Gruyter, 2004, p. 1390. ISBN 978-3-11-017145-7. 
  5. Tyndale, William. An Answere Vnto Sir Thomas Mores Dialoge (en anglès). CUA Press, 2000, p. 307. ISBN 978-0-8132-0820-6. 
  6. Allen, P. S.. The Age of Erasmus: Lectures Delivered in the Universities of Oxford and London (en anglès). Wipf and Stock Publishers, 1997-11-12, p. 122. ISBN 978-1-57910-084-1. 
  7. Sandy, Gerald «Resources for the Study of Ancient Greek in France» (en anglès). The Classical Heritage in France, 01-01-2002, pàg. 47–78. DOI: 10.1163/9789047400639_005.