Hermafrodita

(S'ha redirigit des de: Hermafroditisme)

Un hermafrodita és un ésser viu que posseeix els dos sexes, el masculí i el femení al mateix temps. Tant pot ser que posseeixi els dos aparells sexuals com un de mixt, però capaç de produir gàmetes masculins i femenins al mateix temps. Tot i tenir ambdós gàmetes rarament es fecunden a ells mateixos.

Hermafrodit, el fill del déu grec Hermes i la deessa Afrodita, origen de la paraulta "hermafrodita".

Hi ha animals amb tots els seus individus hermafrodites, com passa amb els cargols. En botànica es consideren hermafrodites les plantes que tenen òrgans masculins (estams) i femenins (pistil) en la mateixa flor, mentre que les plantes que tenen òrgans masculins i femenins en flors diferents del mateix individu s'anomenen dioiques.

En l'espècie humana es parla d'hermafroditisme quan una persona posseeix teixit testicular i ovàric al mateix temps, independentment de l'aspecte dels seus genitals. El millor terme per a parlar d'aquests casos és el d'intersexualitat, ja que en humans no hi ha cap cas autèntic d'hermafroditisme, és a dir la capacitat de produir òvuls i espermatozoides al mateix temps.

Origen de la paraula

modifica

En la mitologia grega, Hermafrodit fou un personatge caracteritzat per tenir els dos sexes, d'aquí deriva el nom hermafrodita. Hermafrodit deriva de la combinació dels noms dels seus pares, Hermes i Afrodita.