Hermann Maier

esquiador alpí austríac

Hermann Maier, anomenat popularment Herminator, (Altenmarkt im Pongau, Àustria 1972) és un esquiador alpí austríac, ja retirat, considerat un dels millors de la història.

Infotaula de personaHermann Maier

(2006) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 desembre 1972 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Altenmarkt im Pongau (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada181 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióesquiador alpí, professor d'esquí Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaÀustria Modifica el valor a Wikidata
Esportesquí alpí Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivaeslàlom supergegant Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2006Esquí alpí als Jocs Olímpics d'hivern de 2006 - Eslàlom gegant masculí  (medalla de bronze olímpica)
2006Esquí alpí als Jocs Olímpics d'hivern de 2006 - Super Gegant masculí  (medalla d'argent olímpica)
1998alpine skiing at the 1998 Winter Olympics – men's giant slalom (en) Tradueix  (medalla d'or olímpica)
1998alpine skiing at the 1998 Winter Olympics – men's Super-G (en) Tradueix  (medalla d'or olímpica) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webhm1.com Modifica el valor a Wikidata
Olympics.com: hermann-maier Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Esquí alpí
Jocs Olímpics
Or Nagano 1998 Super Gegant
Or Nagano 1998 Eslàlom Gegant
Plata Torí 2006 Super Gegant
Bronze Torí 2006 Eslàlom Gegant
Campionat del Món
Or Vail 1999 Descens
Or Vail 1999 Super Gegant
Plata St. Anton 2001 Descens
Bronze St. Anton 2001 Super Gegant
Plata St. Moritz 2003 Super Gegant
Or Bormio 2005 Eslàlom Gegant

Biografia modifica

Va néixer el 7 de desembre de 1972 a la ciutat de Altenmarkt im Pongau, població situada a l'estat de Salzburg. És germà del també esquiador i especialista en surf de neu Alexander Maier.

Carrera esportiva modifica

Va debutar en la Copa del Món d'esquí alpí el 1996, aconseguint la primera victòria en aquesta competició el febrer de 1997 en una cursa de Super Gegant a Garmisch-Partenkirchen (Alemanya). Ràpidament es va establir com un esquiador explosiu i dinàmic, ben conegut per la seva força, la seva valentia i risc i l'esforç sense fi que posa en les seves sessions d'entrenament. Des d'aleshores ha estat dominador de l'esquí alpí, des de l'eslàlom gegant fins al descens.

A Jocs Olímpics d'Hivern de 1998, realitzats a la ciutat de Nagano (Japó), patí en la prova de descens una caiguda molt espectacular en sortir disparat a l'aire quan anava més de 100 km/hora volant, literalment, un centenar de metres i trencant finalment dues proteccions que no van aconseguir detenir-lo del tot fins a gairebé 30 metres, unes imatges que fins i tot van arribar a ser portada de la revista Sports Illustrated.[1] Malgrat el cop i les lesions, en els següents dies aconseguí guanyar dues medalles d'or en les proves d'Eslàlom Gegant i Super Gegant en els. Aquell mateix any va guanyar la general de la Copa del Món global i la modalitat de Super-G, competició general que repeteria en els anys 2000 i 2001.

La seva prometedora carrera va estar a punt de finalitzar definitivament després d'un accident de moto l'agost de 2001 en el qual va col·lidir amb un automòbil camí de casa després d'una sessió d'entrenament. Els metges van estar a punt de tallar-li una cama, però la seva insistència així com la decisió i fe del cirurgià Arthur Trost (que durant diverses hores va lluitar amb la fractura oberta, amb els tendons i els ossos destrossats per evitar una amputació que semblava inevitable) van salvar mitjançant una intensiva cirurgia re-constructiva la cama esquerra del millor esquiador del moment. En aquells moments Maier comptava amb tres Globus de vidre (General Copa del Món), 41 triomfs i 69 pòdiums a la Copa del món i era doble Campió Olímpic i Mundial. Maier començà un llarg i dur procés de rehabilitació que durà 17 mesos i que li feu perdre les temporades 2001-2002 i 2002-2003 així com els Jocs Olímpics d'Hivern de 2002 realitzats a Salt Lake City (Estats Units).

Maier va tornar a la Copa del Món el gener de 2003 a Adelboden (Suïssa), i només dues setmanes després va sorprendre a tot el món de l'esquí amb una sorprenent victòria en la prova del Super Gegant a Kitzbühel (Àustria). El 2004, en la seva primera temporada completa després de l'accident, Maier tornà a guanyar la competició global de la Copa del Món per quarta vegada en la seva carrera i la seva cinquena Copa del Món en Super Gegant, un fet vist com un dels majors retorns en la història dels esports. Aquest any, Hermann Maier va rebre el premi Laureus World Sports Award pel "retorn de l'any".

L'octubre de 2005 Maier guanyà l'eslàlom gegant de Sölden en la Copa del Món, cosa que el convertí en el segon esquiador amb més victòries (51) en aquesta competició, únicament per darrere d'Ingemar Stenmark (86). Maier aconseguí les seves victòries en Eslàlom Gegant, Super Gegant, Descens i la Combinada, mentre que Ingemar Stenmark i Alberto Tomba (amb 50 victòries, tercer en la general) ho van fer únicament en Eslàlom i Elàlom Gegant, fent que Maier esdevengui un dels esquiadors més complets de la història. En els Jocs Olímpics d'Hivern de 2006 realitzats a Torí (Itàlia) Maier aconseguí guanyar dues noves medalles olímpiques: una medalla de plata en la prova de Super Gegant i una medalla de bronze en l'Eslàlom Gegant, finalitzant així mateix sisè en el Descens.

El 30 de novembre de 2008, gairebé tres anys després del seu últim triomf en una prova de la Copa del Món, aconseguí sumar a Lake Lois la seva victòria número 54 (i pòdium número 95), augmentant a més a 24 el rècord de victòries en Super Gegant, disciplina en la qual és clarament el millor de tots els temps i el palmarès podria ser encara molt més brillant de no haver estat parat durant dues temporades i de les seqüeles a causa de l'accident de moto del 2001. Així mateix, es convertí a més en el segon esquiador alpí de major edat en guanyar una prova de la Copa del Món amb 35 anys i 358 dies, per darrere de Marco Buechel amb 36 anys i 45 dies.

Victòries a la Copa del Món modifica

Temporades
Temporada Disciplina
1998 General
Super Gegant
Eslàlom Gegant
1999 Super-G
2000 General
Descens
Super Gegant
Eslàlom Gegant
2001 General
Descens
Super Gegant
Eslàlom Gegant
2002 No competí
2003 No competí
2004 General
Super Gegant
Proves individuals
  • 54 victòries:
    • 24 Super Gegant
    • 15 Descens
    • 14 Gegants
    • 1 Combinada
Descens
Data Seu
29 de desembre de 1997   Bormio
16 de gener de 1998   Wengen
29 de desembre de 1998   Bormio
27 de novembre de 1999   Beaver Creek
8 de gener de 2000   Chamonix
29 de gener de 2000   Garmisch-Partenkirchen
2 de desembre de 2000   Beaver Creek
9 de desembre de 2000   Val d'Isère
20 de gener de 2001   Kitzbühel
2 de març de 2001   Kvitfjell
8 de març de 2001   Åre
6 de desembre de 2003   Beaver Creek
14 February 2004   St. Anton
5 de març de 2005   Kvitfjell
28 de gener de 2006   Garmisch-Partenkirchen
Combinada
Data Seu
18 de gener de 1998   Wengen/Veysonnaz
Super Gegant
Data Seu
23 de febrer de 1997   Garmisch-Partenkirchen
6 de desembre de 1997   Beaver Creek
10 de gener de 1998   Schladming
11 de gener de 1998   Schladming
1 de febrer de 1998   Garmisch-Partenkirchen
13 de desembre de 1998   Val d'Isère
21 de desembre de 1998   Innsbruck
9 de gener de 1999   Schladming
7 de març de 1999   Kvitfjell
28 de novembre de 1999   Vail
5 de desembre de 1999   Lake Louise
21 de gener de 2000   Kitzbühel
16 de març de 2000   Bormio
26 de novembre de 2000   Lake Louise
19 de gener de 2001   Kitzbühel
4 de març de 2001   Kvitfjell
27 de gener de 2003   Kitzbühel
30 de novembre de 2003   Lake Louise
1 de febrer de 2004   Garmisch-Partenkirchen
11 de març de 2004   Sestrières
24 de gener de 2005   Kitzbühel
6 de març de 2005   Kvitfjell
20 de gener de 2006   Kitzbühel
30 de novembre de 2008   Lake Louise
Eslàlom Gegant
Data Seu
25 de novembre de 1997   Park City
6 de gener de 1998   Saalbach-Hinterglemm
13 de gener de 1998   Adelboden
25 d'octubre de 1998   Sölden
12 de gener de 1999   Adelboden
31 d'octubre de 1999   Tignes
24 de novembre de 1999   Beaver Creek
5 de febrer de 2000   Todtnau
29 d'octubre de 2000   Sölden
10 de desembre de 2000   Val d'Isère
9 de gener de 2001   Adelboden
15 de febrer de 2001   Shigakogen
10 de març de 2001   Åre
23 d'octubre de 2005   Sölden

Referències modifica

Enllaços externs modifica