Herminio Álvarez (escultor)
Herminio Álvarez (A Caridá, El Franco, Principat d'Astúries, 1945) és un escultor espanyol.[1][2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Herminio Álvarez Fernández  1945 (78/79 anys)A Caridá (província d'Astúries) |
| Activitat | |
| Ocupació | escultor |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Lloc web | herminioalvarez.com |
Al món de les arts se li coneix simplement com «Herminio». La seva dedicació a l'escultura és tardana. Va començar la seva formació artística en el Taller Experimental d'Art d'Humberto.[1][2]
Com a artista, les seves preocupacions més importants han estat l'equilibri, el moviment perpetu i l'electromagnetisme.[1]
Per a les seves obres utilitza diversos materials com ara fusta, metall, fils o cristall, els quals treballa incidint en els temes que li preocupen com són la reflexió sobre l'invisible, la tensió, l'inestable.[1]
Té obra de naturalesa monumental i unes altres de caràcter íntim. Les de gran format es fan propietàries de l'espai que els envolta i capten l'atenció de l'observador. En canvi, les obres íntimes, fetes amb filferro, fil, materials que es poden qualificar de delicats, són mostrades sota la protecció d'urnes de cristall.[1]
Obra Artística modifica
Al llarg de la seva carrera ha fet moltes exposicions individuals i col·lectives. Individualment ha exposat a Astúries en la majoria dels anys, encara que també ha exposat a Cantàbria (Galeria José Catalunya, Santander, 1995 i 1997), a Galícia (Liceu, Betanzos, La Corunya, 1996), a Logronyo (Museu de la Rioja, Logronyo, 1998), a Madrid (Galeria Caragol, 2003; Exposició, i coincidint amb ARCO i a Galeria Cayón ambdues en el 2010), a Andalusia (Pedro Penya Art Gallery, Marbella, Màlaga, 2004; Galeria Toro, Granada, 2006) i al Japó (Galeria Sudoh Museum, Tòquio, 2006). Entre les exposicions col·lectives en què ha participat destaquen les fetesamb el grup Panta Rei, del qual és membre fundador.[1][2]
També ha dut a terme escultura urbana: es poden destacar entre les seves obres públiques: Sense títol, 2001, Parc del Rinconín, Gijón i Trencament en l'espai, 2006, A Veiga (Astúries).[1]
També es troben obres d'aquest artista a museus i altres Institucions, com el Museu de la Rioja (Logronyo), Col·lecció Dobe (Nova York), Museu de Belles arts d'Astúries (Oviedo), Fundació Príncep d'Astúries, Oviedo (Sin título), etc.
L'any 2009, Herminio Álvarez i un grup d'amics van crear una associació cultural que van anomenar Asociación Cultural Amigos de As Quintas, amb la finalitat de promoure activitats diverses en una sala d'exposicions que s'havia inaugurat en el complex cultural As Quintas de la seva localitat.[3] I en aquest complex cultural, l'any 2019 va instal·lar-se una escultura seva: una obra geomètrica de 9 metres, feta en alumini lacat en vermell que el 2012 va estar exposada en el Centre Cultural Internacional Oscar Niemeyer d'Avilés.[4]
L'any 2018 va rebre la Medalla «Kely» que atorga anualment la Fira Arte Oviedo a la millor obra que hi ha estat exposada.[5]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Herminio Álvarez» (en castellà). Escultura Urbana, 01-03-2011. Arxivat de l'original el 2014-08-19. [Consulta: 10 setembre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 http://www.elfranco.es/index.php?M1=3&M2=49&M3=81
- ↑ Martínez González, Gloria. Plan de comunicación de la Asociación cultural Amigos de As Quintas (tesi) (en castellà). Valladolid: Universidad de Valladolid, 2019, p. 3-4.
- ↑ Suárez Fuente, David. «Herminio Álvarez instala una de sus esculturas en el complejo As Quintas» (en castellà). El Comercio, 01-07-2019. [Consulta: 10 setembre 2023].
- ↑ «La obra R.40, del artista Herminio ganadora de la Feria Arte Oviedo» (en castellà). La Voz de Asturias, 27-10-2018. [Consulta: 10 setembre 2023].
Bibliografia modifica
- Asturias: escultores de cinco décadas, Ramón Rodríguez. 1995. Text del catàleg «Astúries: escultors de cinc dècades», editat per la Conselleria de Cultura del Principat d'Astúries.
- Catàleg de l'exposició celebrada en el Museu Barjola entre el 4 d'agost al 10 setembre de 2000. Text de Rubén Suárez i fotografies de Maria Lise Champagne.
- Elsa Presa de la Vega i Eduardo García, Esculturas nuevas, espacios nuevos. Editat per l'Ajuntament de Gijón. 2000.
- Catàleg de l'exposició «Confluencias 2002. La escultura asturiana hoy». Textos de María Soledad Álvarez Martínez, María Luisa Nebot Manzanares i Rubén Suárez i fotos de Marcos Morilla.