Fernando del Pulgar

historiador espanyol
(S'ha redirigit des de: Hernando del Pulgar)

No s'ha de confondre amb el seu contemporani Hernán Pérez del Pulgar.

Plantilla:Infotaula personaFernando del Pulgar
Biografia
Naixement1436 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort1492 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (55/56 anys)
Activitat
Ocupacióhistoriador, escriptor Modifica el valor a Wikidata

Hernando de Pulgar (Madrid o Toledo o Pulgar, ¿1436? - ¿1493?), (no pas "del Pulgar"), també anomenat Fernando o Fernán, va ser un humanista i un historiador espanyol.

Biografia

modifica
 
Coplas de Mingo Revulgo, glossades per Fernando de Pulgar.

Gonzalo Fernández de Oviedo apunta que nasqué a Madrid.[1] Tanmateix, el bibliògraf Tomás Tamayo de Vargas, al pròleg de la seva obra a Diego García de Paredes y relación breve de su tiempo (1621) opinava que haia nascut a Pulgar, prop de Toledo i en canvi, Pedro Salazar de Mendoza el fa nascut a la ciutat de Toledo.

Potser descendia de jueus conversos. Es va educar a la Cort de Joan II de Castella, i també va estar en la del seu successor Enric IV, qui el va nomenar secretari reial, una professió que va continuar en el regnat d'Isabel la Catòlica i afegí el càrrec de Conseller d'Estat. Va ser ambaixador a Roma el 1473 davant Sixte IV i després a París, va realitzar negociacions sobre els comtats del Rosselló i la Cerdanya. Quan va tornar a la Cort se li encomanà l'educació de diversos nobles importants.

El 1479 es retirà de la Cort a una finca de Villaverde, però el 1481 va ser cridat, pels Reis Catòlics, per a ser nomenat cronista reial i en aquesta funció va escriure "Chrónica de los muy altos y esclarecidos reyes Cathólicos don Fernando y doña Ysabel", que abasta els anys 1468 a 1490 i que es va publicar el 1545 i 1550. En favor dels marranos (jueus conversos) replicà al cardenal i arquebisbe de Toledo, i va tenir una resposta de l'inquisidor general Tomás de Torquemada, a més de ser degradat del seu lloc de secretari reial i de cronista.[2] L'epistolari que va escriure, Letras, s'inspira en les Epístoles familiars de Ciceró i les de Plini el Jove. La seva obra de més èxit va ser la Glosa a las coplas de Mingo Revulgo (1485).

  • Boruchoff, David A., Isabel la Católica, Queen of Castile: Critical Essays, Nova York: Palgrave Macmillan, 2003.
  • Johnson, Paul: La historia de los judíos, Zeta Bolsillo, Barcelona, 2008, página 334.
  • Carlos Alvar y José Manuel Lucía (dirs.), Diccionario Filológico de Literatura Medieval Española. Textos y Transmisión. Madrid: Castalia, 2002, p. 521 y ss.
  1. José Fradejas Lebrero, "La patria de Fernando del Pulgar", p. 475
  2. Carlos Alvar y José Manuel Lucía (dirs.), Diccionario Filológico de Literatura Medieval Española. Textos y Transmisión. Madrid: Castalia, 2002, p. 521 y ss.
  3. David A. Boruchoff, "Historiography with License: Isabel, the Catholic Monarch and the Kingdom of God,” Isabel la Católica, Queen of Castile: Critical Essays, Nova York: Palgrave Macmillan, 2003, pp. 225-294.

Enllaços externs

modifica