Hertzainak

grup pioner de música rock en èuscar

Hertzainak va ser un grup de música punk rock de Gasteiz. Van ser integrants del que es va conèixer com rock radical basc.[1]

Infotaula d'organitzacióHertzainak
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1981, Vitòria Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1993 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Activitat1981 Modifica el valor a Wikidata –
GènerePunk rock, rock i ska Modifica el valor a Wikidata

Spotify: 7nYfQETCfixSJc5K69Ekuk iTunes: 188232249 Last fm: Hertzainak Musicbrainz: 24d3ea63-b287-4169-9aad-7941ca9f6c46 Discogs: 1002675 Allmusic: mn0001982314 Musikasten: hertzainak Modifica el valor a Wikidata

Trajectòria modifica

Van començar fent una versió en euskera del grup The Clash. En els seus primers treballs barrejaven la provocació del punk amb els ritmes ballables del reggae i l'ska, mantenint sempre com a fons de moltes de les seves lletres la situació política del País Basc. Com a exemple, «Pakean utzi arte» va ser composta en record de Javier San Martín Goikoetxea «Piti», militant dels Comandos Autònoms Anticapitalistes i amic de la gent propera al grup.

La seva primera actuació va ser la nit de cap d'any de 1981, a Vitòria. A la primavera de 1982, Xabier Montoia «Gama» va deixar el grup per formar M-ak i en el seu lloc va entrar Iñaki Garitaonaindia «Gari».

El 1993, en un concert celebrat al poliesportiu d'Anoeta de Sant Sebastià, van acomiadar-se com a grup. No obstant això, els seus músics van seguir actuant: Txanpi i Kike es van unir a Doctor Deseo, Gari va prosseguir la seva carrera en solitari i Josu Zabala als grups Zazpi Eskale i Gu eta Gutarrak.[2]

La cançó «Arraultz bat pinu batean», sota l'influx de Karra Elejalde, va donar peu, posteriorment, a un moviment cultural anomenat Euskadi tropikala reivindicat per grups com Potato i Lendakaris Muertos.[3]

Discografia modifica

Àlbums modifica

  • Hertzainak. Soñua, 1984.[4]
  • Hau dena aldatu nahi nuke. Soñua, 1985.
  • Salda badago. Elkar, 1988.
  • Amets prefabrikatuak. Oihuka, 1990.
  • Zuzenean. Aketo, 1991.
  • Denboraren orratzak. Oihuka, 1992.

Maxis modifica

  • Aitormena. Oihuka, 1989.
  • Une etengabeak. Oihuka, 1990.
  • Mundu berria daramagu bihotzean. Aketo, 1991.

Senzills modifica

  • Eh txo! / Sigarrillos amariyos. Soñua, 1984.
  • Hertzainak / Galtzailea. Soñua, 1985.
  • Rokanrol batzokian / Itxoiten nago. Soñua, 1985.
  • Ez dago ilusio falsurik / Esaiok. Elkar, 1988.
  • Bi minutuero / 564. Oihuka, 1989.
  • Amets prefabrikatuak / Bi minutuero. Oihuka, 1990.
  • Aitormena / Amets prefabrikatuak. Aketo, 1991.
  • Irauten / Zoratzen naizela. Oihuka, 1992.

Referències modifica

  1. Espinosa, Pedro. Hertzainak : la confesión radical, 2013. ISBN 978-84-15862-07-9. 
  2. «Hertzainak resucitan a Oskorri» (en castellà), 26-09-2019. [Consulta: 24 maig 2021].
  3. Marín, Iker. «Reggae y ska, los ritmos que nos convirtieron en una Euskadi Tropical» (en cas), 09-11-2016. [Consulta: 8 agost 2021].
  4. Ansa, Urko. «Hertzainak (Reedición 35 Aniversario)» (en castellà). MondoSonoro, 28-02-2020. [Consulta: 24 maig 2021].