Els hesperocionins (Hesperocyoninae) són una subfamília extinta de mamífers carnívors de la família dels cànids que visqueren a Nord-amèrica entre l'Eocè mitjà i el Miocè mitjà. Se n'han trobat restes fòssils al Canadà i els Estats Units.[1] La majoria eren cànids petits amb un aspecte com de guineu.[2] L'anatomia de l'esquelet, a mig camí entre els elements característics d'animals corredors com els cànids moderns i els caràcters típics dels «miàcids», amb els quals tenien una relació propera,[3] fa pensar que eren parcialment arborícoles.[4] Foren els primers cànids a aparèixer[3] i experimentaren un període d'intensa radiació evolutiva durant l'Oligocè abans d'entrar en declivi i acabar desapareixent al Miocè.[2]

Infotaula d'ésser viuHesperocionins
Hesperocyoninae Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Període
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCarnivora
FamíliaCanidae
SubfamíliaHesperocyoninae Modifica el valor a Wikidata
Tedford, 1978
Gèneres
Subfamílies de cànids
 Canidae 

Hesperocyoninae 




Borophaginae †



Caninae




Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Entrada «Hesperocyoninae» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 2 juliol 2023].
  2. 2,0 2,1 Prothero, 2017, p. 136.
  3. 3,0 3,1 Rose, 2006, p. 134.
  4. Perrin, Wursig i Thewissen, 2002, «Carnivora» (R. E. Heinrich).

Bibliografia modifica