Hetera

cortesana a l'Antiga Grècia
(S'ha redirigit des de: Hetaira)

A l'antiga Grècia una hetera o hetaira (en grec ἑταίρα hetaíra, literalment ‘companya’) era una dona que oferia companyia intel·lectual i sexual a canvi de diners. A diferència de la resta de dones, tenien accés als espais més refinats i cultes de la societat.[1]

Infotaula ocupacióHetera
Tipus d'ocupació
prostitut i treballador sexual Modifica el valor a Wikidata
L'hetaira Taís d'Atenes

Tradicionalment, els filòlegs dinstingien entre les heteres i les pornai, una altra mena de prostituta de l'antiga Grècia. Les pornai es corresponien a les prostitutes més convencionals i oferien un simple intercanvi entre sexe i diners; en canvi, les heteres eren més exclusives, i hom hi associava relacions de major duració, que en general tenien pocs clients i que, a més, oferien companyia i estimulació intel·lectual a més de sexe.[2]

Amb tot, més recentment els historiadors han posat en qüestió la nitidesa d'aquesta distinció. En aquest sentit, sembla que sovint el terme hetera s'utilitzava com a eufemisme per qualsevol mena de prostituta. En qualsevol cas, per molt que la condició d'hetera no fos més la d'un tipus de prostituta, així i tot tenia associades qualitats com educació i intel·ligència.[3]

A diferència de les altres dones, fossin de classe alta, baixa o esclaves, eren dones que gaudien d'una llibertat particular pel fet que eren les úniques que no eren excloses de determinades esferes socials, com ara banquets o simposis, llocs de debat literari i filosòfic, en els quals acompanyaven als homes de més nivell (polític, intel·lectual…) a canvi de diners, per tal de fer-los companyia i tenir-hi intercanvis tant sexuals com culturals.[3][1]

Exemples d'heteres històricament famoses són:[1]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 «Hetera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Kurke, Leslie «Inventing the "Hetaira"». Classical Antiquity, 1, 1997, pàg. 107-108.
  3. 3,0 3,1 Hornblower, Simon; Spawforth, Antony (editors). The Oxford Classical Dictionary. vol. II. Oxford University Press, 2012, p. 679. 

Enllaços externs

modifica